El tracte que té Edu Albacar amb el club és senzill: anirà a jugar quan pugui. I és que el lateral no ho té fàcil. Viu a Alacant, que és on fa anys que està instal·lat amb la seva família. Cada cop que agafa l’AP-7 per jugar ha de fer 375 quilòmetres d’anada i 375 de tornada. Gairebé quatre hores per trajecte. De moment, en tot cas, ja ha disputat tres partits amb el Sant Jaume i els resultats de l’equip han estat positius: un empat i dues victòries. Tot i que amb el salt de categories és evident el canvi radical de nivell, en el primer matx que va jugar, a principis d’octubre contra el Flix, Albacar va patir. “Vaig retirar-me per una lesió greu als isquiotibials, feia més de mig any que no feia res d’exercici i vaig acabar aquell primer partit fatal, fet pols”, diu el futbolista ebrenc, que detalla el canvi que hi ha entre el futbol professional i el regional: “Es nota moltíssim físicament, perquè a tercera catalana jugues per diversió i no pots centrar-te en la preparació.”

La possibilitat de jugar a l’equip on s’havia format va arribar després que Edu Albacar visqués una mala experiència al club de la seva vida, l’Elx, amb el qual estava vinculat des del 2010. El santjaumer va penjar les botes i li van oferir la secretaria tècnica, un càrrec que va acceptar. Malauradament, el mes de setembre passat, el president va acomiadar-lo de males maneres, una situació que s’haurà de resoldre als jutjats. Ara, amb tot, vol girar full i espera nous reptes per al futur, sigui als despatxos o a les banquetes: “M’estic traient el tercer nivell i entrenar és una de les opcions que m’atrauen, sobretot en futbol de base.”