“Cada dissabte, quan vaig a dormir, somio que l’endemà marcaré un hat-trick i que guanyarem.” Aquesta és la rutina que Carlos Cano té en la prèvia de cada jornada. Són desitjos ambiciosos i que gairebé mai s’acaben constatant. Però hi ha dies en què surt tot. I el davanter del Cerdanyola en va viure un diumenge contra l’Europa. Va marcar tres gols i el seu equip va guanyar. Un somni fet realitat que permet al conjunt vallesà situar-se més a prop de la lluita per les ambicions que no pas de la batalla per evitar cremar-se.

“Tot va sortir molt bé”, recorda el jugador barceloní de 28 anys, que va evitar haver de ser marcat pel seu germà, el central Àlex Cano, lesionat. Ara el repte que té el davanter verd és mirar d’aprofitar la inherència per continuar sumant dianes al seu caseller. “M’estava costant una mica marcar en aquest inici de lliga però, tal com deia Van Nistelrooy, això dels gols és com el quètxup, costa arrencar però després surten tots de cop”, bromeja Cano, que té en ment mirar de superar el seu rècord a tercera divisió, les 16 dianes de fa tres cursos en el Granollers: “Si a aquelles altures duia una xifra de gols similar a la d’ara (6), tant de bo pugui igualar i millorar aquell registre.”

El davanter té fam i, a més, està en un moment òptim per mirar de superar registres d’altres temporades. “Ja ho diuen, que ara estic en l’edat perfecta i tant de bo aquest sigui el meu millor any”, explica Carlos Cano, que posa un exemple d’eclosió tardana: “Només cal veure el cas d’Enric Gallego, que amb 32 anys està fent-se un fart de marcar gols a segona divisió. Ell és tot un referent i tothom voldria seguir els seus passos, tot i que sabem que és un cas molt peculiar.” En tot cas, Carlos Cano té clara la fórmula: es tingui l’edat que es tingui, la clau “és treballar per continuar millorant”.