Sempre tinc bones paraules cap a Gaizka, perquè és qui em va donar l’oportunitat de jugar molt a primera, i de fet ja abans a segona A. Hi vaig estar molt bé a l’Eibar, i després vaig firmar pel Deportivo, tenint altres possibilitats, perquè em venia molt bé tornar a treballar amb ell.

Ja no és que no anés bé. Hi havia un cúmul de circumstàncies, pel que fa a expectatives i pressió. Però el van fer fora sense estar en descens. Econòmicament, s’està veient ara a l’Athletic, que pot ser un dels clubs forts i pel que sigui, el futbol no són matemàtiques.

Sí, però és un repte bonic. A més, ell és d’allà. És un repte excepcional. Just el dia abans de la derrota de la destitució de Berizzo, vaig parlar amb Gaizka i amb Patxi Ferreira. Veia l’Athletic malament i ells eren al filial... Però em van dir: “Què va! No ens han dit res i confien molt en Berizzo.” L’endemà, en vam tornar a parlar. Per desgràcia d’una situació fotuda, els arriba aquest repte. És com un jugador, que prefereix entrar no per un lesionat, però al cap i a la fi és una oportunitat. I aquesta ho és per a ells.

Per a mi, van ser els millors anys del futbol, amb Màlaga. Espero que vinguin molts més anys així. Va ser espectacular. Ningú anava allà a pujar, sinó a intentar salvar-nos, encara que fos a l’última jornada. Vam començar a escalar, sense cap preocupació i plens d’il·lusió, i va ser molt bonic.

És evident. I el joc també serà molt diferent. A Eibar pots fer una cosa i ningú t’estarà a sobre constantment. A l’Athletic has de fer una altra cosa. De fet, al Deportivo no jugava com a l’Eibar. Ell s’habitua al que hi ha. Això és positiu, també.

És bastant versàtil i treballa moltíssim l’aspecte tàctic, l’estratègia, l’aspecte físic... Crec que disfrutaran. És un home seriós i sensat i està molt capacitat per tirar-ho endavant. Al final, crec que ell no estava a primera divisió per circumstàncies del futbol. Igual com crec que jo per circumstàncies del futbol no estic a primera.

Hem de guanyar el Granada. És en el que pensem. I a partir d’aquí, poder estar en una posició que ens permeti treballar una mica més tranquils. Perquè la veritat és que així és difícil.

No tant com això, però sí guanyar com a mínim quatre o cinc partits per poder estar tranquils. Guanyar quatre o cinc partits no et farà salvar, però com a mínim estaràs tranquil; després perdre un dia, guanyar el següent... Amb tranquil·litat, anar fent i poder treballar d’una manera diferent.