“Està capacitat i té un repte excepcional”

Sem­pre tinc bones parau­les cap a Gaizka, perquè és qui em va donar l’opor­tu­ni­tat de jugar molt a pri­mera, i de fet ja abans a segona A. Hi vaig estar molt bé a l’Eibar, i després vaig fir­mar pel Depor­tivo, tenint altres pos­si­bi­li­tats, perquè em venia molt bé tor­nar a tre­ba­llar amb ell.

Ja no és que no anés bé. Hi havia un cúmul de cir­cumstàncies, pel que fa a expec­ta­ti­ves i pressió. Però el van fer fora sense estar en des­cens. Econòmica­ment, s’està veient ara a l’Ath­le­tic, que pot ser un dels clubs forts i pel que sigui, el fut­bol no són matemàtiques.

Sí, però és un repte bonic. A més, ell és d’allà. És un repte excep­ci­o­nal. Just el dia abans de la der­rota de la des­ti­tució de Berizzo, vaig par­lar amb Gaizka i amb Patxi Fer­reira. Veia l’Ath­le­tic mala­ment i ells eren al filial... Però em van dir: “Què va! No ens han dit res i con­fien molt en Berizzo.” L’endemà, en vam tor­nar a par­lar. Per desgràcia d’una situ­ació fotuda, els arriba aquest repte. És com un juga­dor, que pre­fe­reix entrar no per un lesi­o­nat, però al cap i a la fi és una opor­tu­ni­tat. I aquesta ho és per a ells.

Per a mi, van ser els millors anys del fut­bol, amb Màlaga. Espero que vin­guin molts més anys així. Va ser espec­ta­cu­lar. Ningú anava allà a pujar, sinó a inten­tar sal­var-nos, encara que fos a l’última jor­nada. Vam començar a esca­lar, sense cap pre­o­cu­pació i plens d’il·lusió, i va ser molt bonic.

És evi­dent. I el joc també serà molt dife­rent. A Eibar pots fer una cosa i ningú t’estarà a sobre cons­tant­ment. A l’Ath­le­tic has de fer una altra cosa. De fet, al Depor­tivo no jugava com a l’Eibar. Ell s’habi­tua al que hi ha. Això és posi­tiu, també.

És bas­tant versàtil i tre­ba­lla moltíssim l’aspecte tàctic, l’estratègia, l’aspecte físic... Crec que dis­fru­ta­ran. És un home seriós i sen­sat i està molt capa­ci­tat per tirar-ho enda­vant. Al final, crec que ell no estava a pri­mera divisió per cir­cumstàncies del fut­bol. Igual com crec que jo per cir­cumstàncies del fut­bol no estic a pri­mera.

Hem de gua­nyar el Gra­nada. És en el que pen­sem. I a par­tir d’aquí, poder estar en una posició que ens per­meti tre­ba­llar una mica més tran­quils. Perquè la veri­tat és que així és difícil.

No tant com això, però sí gua­nyar com a mínim qua­tre o cinc par­tits per poder estar tran­quils. Gua­nyar qua­tre o cinc par­tits no et farà sal­var, però com a mínim estaràs tran­quil; després per­dre un dia, gua­nyar el següent... Amb tran­quil·litat, anar fent i poder tre­ba­llar d’una manera dife­rent.