Els protagonistes de la jornada
Els germans Alex (Barça B) i Jonatan (Santfeliuenc) Collado
La puntualitat dels Collado
Els dos germans van marcar el gol del triomf per als seus respectius equips dissabte passat, el mateix dia i a la mateixa hora
Viuen junts i són una pinya gràcies a l’estima familiar inculcada per la seva mare, Susi
Ressonava l’himne del Barça al Miniestadi i Álex Collado (Sabadell, 1999) es dirigia cap a la zona de televisió per ser entrevistat en el final del partit. Tres minuts abans, el migcampista havia marcat el gol del triomf contra el líder, el Lleida (2-1). Mentre la mare, des de la tribuna, gravava amb el telèfon mòbil la compareixença de l’heroi blaugrana, va voler comprovar el resultat del Santfeliuenc, club en què juga el seu fill gran, Jonatan (Sabadell, 1992). La darrera vegada que ho havia mirat, el San Cristóbal havia fet el 2-2 en el minut 90. “El Jonatan també ha marcat!”, va xisclar en un crit que va quedar registrat en el vídeo. S’acabava de produir un fet tan particular que només es pot explicar per causes paranormals. Quina probabilitat real hi ha que dos germans que juguen a la mateixa hora i en equips diferents marquin el gol de la victòria a la vegada i en el temps afegit? Dissabte, els astres es van alinear perquè Álex i Jonatan Collado, a deu quilòmetres de distància i a la mateixa hora del mateix dia, anotessin les dianes del triomf del Barça B i del Santfeliuenc.
Que l’univers ajuntés els gols dels dos germans en les mateixes circumstàncies es pot explicar només per la seva unió indestructible. La Susi, la seva mare, va criar-los en un context dominat per l’estima familiar i pel futbol. Ja quan estava embarassada del petit, no es volia perdre ni un partit del gran, tot i que un dia li va costar una inoportuna pilotada. Però aquella anècdota va ser com el toc d’una vareta. El parentesc amb la llegenda futbolística de Sabadell, Lino Gutiérrez, va dur Jonatan a fer les seves primeres passes a l’Escola de Futbol, mentre que el germà petit de seguida va despuntar en el Mercantil. Les respectives trajectòries van anar creixent: el germà gran va debutar amb el Sabadell de segona A en un partit de copa, mentre que el petit va anar a l’Espanyol i, d’aquí, a liderar una de les generacions més prometedores del futbol de base del Barça.
Junts des de petits
“Sempre hem estat molt units. Les circumstàncies familiars han provocat que hàgim volgut sempre ser a prop de la família. Per exemple, quan anem al Miniestadi a veure l’Álex, ens reunim 15 persones perfectament”, explica Jonatan, que va ser a Nyon, amb el gros de la família, quan el seu germà petit va guanyar la Youth League. Aquesta unitat ha fet que tots dos es complementessin des que eren petits: a l’hora de jugar a futbol, no competien l’un contra l’altre, només es volien entrenar. I a casa dels seus avis, camp de batalla predilecte, en patien les conseqüències: “Hi jugàvem molt i fèiem alguna destrossa...”, explica, rient, el germà gran.
Amb el temps, han evolucionat. Jonatan s’ha convertit en un dels jugadors més temuts pels centrals de la tercera divisió per la seva entrega i Álex, en un dels migcampistes més prometedors del futbol estatal. Però la seva estima no ha variat gens ni mica. “Hem estat tota la vida junts i això ara no canviarà”, manifesten. Han abandonat casa seva i han marxat a viure junts en un moment important de la carrera de l’Álex (19 anys). “No puc ser objectiu, perquè és el meu germà, però és impossible cuidar-se més que ell, entrenar-se com ho fa i tenir cura de tot per intentar arribar tan amunt com sigui possible”, afirma Jonatan, que assessora el germà petit: “Ara està en un moment en què hi ha molts interessos i, malgrat que jo jugo en una categoria més baixa, l’intento aconsellar i portar pel bon camí, tot i que amb ell és molt fàcil.”
L’un, eloqüent; l’altre, tímid. L’un, ple de ferocitat; l’altre, amb una esquerra exquisida. Tot va convergir dissabte, 15 de desembre, quan, al Miniestadi, l’Álex va recollir una concessió de la defensa rival i va donar el triomf al Barça B en el mateix moment en què a Les Grases el Jonatan s’emportava amb la seva empenta característica una pilota que va acabar significant el triomf del Santfeliuenc.