3a divisió
Un matrimoni indivisible
Iván Moreno ha complert 200 partits dirigint el Vilafranca en l’època més reeixida de la història de l’entitat
El tècnic ha escenificat la conversió d’un candidat a la salvació en un dels favorits a la part alta de la taula
Iván Moreno va arribar al Vilafranca l’any 2014, quan el degà penedesenc no era més que un candidat a la permanència a tercera divisió. La transformació que ha aconseguit el tècnic, juntament amb el president, Joan Soler, Giró, ha estat plena d’èxits: en una època en què ser a la part alta de tercera divisió és una missió molt difícil ja que requereix altes inversions i una dedicació gairebé professional, Moreno ha dut el conjunt quadribarrat a batre els seus propis registres. Els èxits han portat l’entrenador a ser una part indivisible del projecte, i diumenge passat, contra el Prat, va arribar a la xifra de 200 partits dirigits al capdavant de l’equip. Ara mateix és el tercer entrenador amb més partits de la història de l’entitat, darrere de Manel Rodríguez (216 entre l’any 1999 i el 2002 i entre el 2004 i el 2007) i l’històric Lluís Aloy (217, entre el 1993 i el 1999). Si tot va bé, aquestes xifres seran superades aquest curs i Iván Moreno acabarà el curs com el tècnic que més vegades ha defensat l’entitat fundada el 1904.
L’escalada d’èxits del Vilafranca en les últimes cinc temporades ha portat el seu segell. En el curs del seu debut, procedent de la Pobla, va signar un cinquè lloc; en els dos següents va jugar la promoció d’ascens, i el 2016 va guanyar el Torneig d’Històrics. En el curs 2017/18 es va plantar a les semifinals de la copa Federació i enguany lluitarà contra el Sant Andreu per la final de la copa Catalunya mentre es manté viu en la lluita per jugar la tercera fase d’ascens en quatre anys (és setè, a dos punts del quart). “Aquesta etapa ha estat caracteritzada per l’encert amb els jugadors. Un entrenador no és res sense ells i hem tingut molta sort o encert perquè el seu grau d’implicació ha estat molt alt”, diu Iván Moreno, que destaca també el president, Joan Soler, Giró, com un altre dels principals artífexs de l’èxit. El tècnic s’ha esforçat a aconseguir un ambient idoni perquè els futbolistes s’hi sentin còmodes: “És com una família. Evidentment, no hi ha cap jugador que visqui del futbol; per tant tenim dinàmiques que no són d’equip professional. Però la gent ho viu molt. Només cal veure la trajectòria dels jugadors per veure que tothom s’ho sent una mica seu. Hi ha jugadors importants, de molta qualitat, com ara Boira o Oribe, que han rebutjat ofertes superiors perquè aquí estan a gust. I a mi em deixen treballar i tots plegats hi posem un nivell d’exigència alt en el qual tots ens sentim còmodes.” Moreno, a més, és el tècnic que més temporades seguides acumula en la lliga (dues amb la Pobla i cinc amb el Vilafranca) dels que hi ha en actiu. Si ha d’escollir, es queda amb la primera classificació per a la promoció d’ascens–“i també amb el fet que ningú es va conformar i ho vam aconseguir una altra vegada”, admet– i vol perllongar aquesta ambició fins allà on pugui: “Com a entrenador no he fet mai plans, les coses simplement han anat arribant. Però jo sempre estaré a gust mentre estigui en un club en què l’objectiu sigui créixer. I si algun dia he de tornar a entrenar a l’escola, allà on vaig començar, així ho faré.”