Jo persisteixo amb la il·lusió de tenir l’honor de presidir un club al qual tota la vida he estat lligat. Estic agraït amb les persones que van confiar en mi i amb els socis per tenir aquesta oportunitat. He vist que tot és complicat, però tinc il·lusió i volem fer les coses amb seny. Des del primer dia mantenim la filosofia de no estirar més el braç que la màniga i fer les coses amb serietat, amb algunes bases que estem establint. Hem aconseguit que augmenti molt la publicitat a l’estadi amb empreses que aposten pel Figueres i ens ajuden molt. Volem apostar fort pel futbol de base i el primer cas és el de Víctor Valverde, que ha jugat força amb el primer equip i és a la selecció catalana sub-18. A més, farem tot el possible per tenir un equip femení la temporada que ve, i és que no podem donar l’esquena a la realitat i hem de fer possible que totes aquelles nenes que ens ho demanen puguin jugar. I sobretot, volem tornar a ser el Figueres d’abans, aquell tan lligat a l’Empordà i a la nostra terra. El primer que hem fet és que qualsevol soci d’un equip de la comarca pagui només mitja entrada, i així volem abraçar tot el territori.

Puc estar equivocat pel fet de ser part interessada, però diria que sí. En cada partit hem fet que una entitat lligada a l’Empordà faci el servei d’honor, amb entitats que han tingut un gran impacte social com el Grup Iris amb la cursa de la dona o els serveis d’emergència amb l’atenció a la ciutadania després dels aiguats. També hem fet tornejos per a estiuejants i per a la comunitat sud-americana. Es tracta de proporcionar activitats als socis i que puguem fer actes plegats. En definitiva, volem estar oberts a tota la comarca com el club ho estava abans. Però ho volem fer sense pressa. Anirem a la marxa que puguem, fent passos ferms. El món del futbol és tan complicat que a vegades no es pot aconseguir el que un vol, però ho intentarem.

En fem una de freda i una de calenta. Tenim un equip molt jove i hem d’anar fent. Em crida molt l’atenció que gairebé juguem millor a fora que a casa. Juguem bé i a fora ens està donant resultats, però a casa no trobem la regularitat. En la segona volta intentarem fer un pas endavant i si no la temporada que ve hi tornarem amb tota la il·lusió del món, però conscients que hem de seguir el camí que marca la brúixola, amb rigor econòmic i serietat.

Vam començar la temporada i se’ns van demanar dos davanters i segurament sí que era el nostre punt dèbil, però ja vam fitxar Ferrón i Sergio Álvarez. El que és més important és que complim tot el que pactem amb els jugadors i tots cobraran tot el que els toca.

Venim del pou, gairebé del tanatori, i crec que estem creixent. Ara busquem l’estabilització i quan puguem aixecar el cap ho farem sense dubtar, però ens ha de regir el seny català i el rigor econòmic. No podem fer promeses de lluitar per pujar. És el que ens agradaria a tots, però hem d’anar pas a pas. El meu tarannà és aquest, de ser moderat, però ara al Figueres hi som molta gent que ens l’estimem i farem tot el que puguem amb l’ajuda de la nostra gent, que s’hi està bolcant cada vegada més.

El que em faria més il·lusió és arribar a jugar una altra vegada la copa. Les ganes hi són i lluitarem per aconseguir-ho.

La Fundació Gala Dalí ens va enviar una carta on veuen amb bons ulls que es canviï el nom, però ara està en mans de l’Ajuntament, que és qui decidirà.