Regressió estructural
El Reus i el Nàstic han tancat un mal any en els dos últims llocs a la lliga, els roig-i-negres per culpa de la nefasta gestió econòmica, que deixa el club i l’equip a l’abisme, i els grana per un projecte esportiu fallit i col·leccionant destitucions d’entrenadors
Si els tres equips catalans de primera tenen una bona salut, el següent nivell del futbol del país no pot dir, ni molt menys, el mateix. El 2018 ha estat marcat per la regressió dels dos equips catalans de segona A, el Reus i el Nàstic, que han seguit una línia descendent que els ha fet acabar l’any en les dues últimes posicions en la lliga. El més preocupant és que les causes que els han portat a una situació tan delicada no són conjunturals, sinó estructurals. Els roig-i-negres estan pagant una gestió econòmica nefasta, que s’emporta per davant la bona política esportiva, que està deixant la plantilla en quadre i que ha generat un deute que posa en perill seriós la supervivència del club. El Nàstic, per la seva banda, té l’economia sanejada, però el que li falla és el projecte esportiu, amb un altre any amb canvis d’entrenadors, ball de jugadors i l’equip que continua sense funcionar.
El Reus acaba l’any en perill de mort. Joan Oliver no només continua sense trobar els inversors que eixuguin el deute, sinó que ha vist com, els últims dies, cinc futbolistes han quedat desvinculats del club per culpa dels impagaments. Després d’acabar la temporada passada amb l’equip mantenint el bon nivell esportiu, a l’estiu van començar els problemes del Reus, que va sobrepassar el límit salarial i diversos jugadors no van poder ser inscrits. Més tard, es va destapar que la SAE tenia un deute de cinc milions d’euros, un procés de preconcurs de creditors obert i endarreriments seriosos en els pagaments als jugadors i treballadors, que, les últimes setmanes, han desembocat en denúncies dels futbolistes, marxes doloroses i el futur de l’equip i de l’entitat molt negre.
Per al Nàstic, el 2018 ha significat la continuació de l’evolució negativa de l’any anterior. Per al vinent, caldrà una gesta per evitar el descens a segona B. Després que, el 2016, l’equip es quedés a un pas de l’ascens a primera divisió, les coses es van començar a tòrcer la temporada següent, amb la destitució de Vicente Moreno. Va ser la primera d’unes quantes, ja que, només aquest últim any, hi ha hagut tres relleus a la banqueta. Antonio Rodríguez va començar l’any, però no va trigar a ser rellevat per Nano Rivas. El tècnic de Ciudad Real no va acabar el curs, ja que, tres jornades abans del final, va ser destituït. José Antonio Gordillo va salvar l’equip amb tres victòries i es va confiar en ell per a la següent temporada. Va ser una altra víctima, però, d’un club que viu en la improvisació, el curt termini i la pressa, i que no té un projecte esportiu clar, i a l’octubre va ser cessat i substituït per Enrique Martín, que té el repte de salvar un equip enfonsat en l’últim lloc i que ha de canviar molt la cara, amb el mercat d’hivern com a solució desesperada.