Un rumb de mal redreçar
Balanç. El Reus i el Nàstic han tancat la primera volta en zona de descens; els roig-i-negres, vius malgrat les limitacions per una crisi econòmica sense precedents i els grana, ancorats a l’últim lloc
La primera volta ha estat un calvari per al Reus i per al Nàstic. L’equip roig-i-negre ha viscut la crisi econòmica sense precedents del club, que a l’estiu va sobrepassar el límit salarial i no va poder inscriure tots els futbolistes. Després, els retards en els pagaments de les nòmines van portar a les denúncies dels jugadors i a la rescissió del contracte de sis. Malgrat tot, el Reus ha demostrat en la primera meitat del campionat que el seu proverbial esperit competitiu, del qual ha fet gala des que va pujar a segona A el 2016, es manté inalterable. Limitat des de l’inici de lliga, es va mantenir a la zona mitjana força jornades, tot i que la gran tensió existent al club i les baixes es van anar deixant notar i l’equip va seguir una trajectòria descendent, per bé que no gaire marcada, fins a caure a les últimes posicions. Les darreres setmanes, malgrat la marxa de jugadors emblemàtics com ara Edgar Badia i Fran Carbia, l’equip ha continuat resistint i només ha perdut un dels cinc últims partits i es manté viu, a un sol punt de la zona de salvació. Tot i això, si el club no troba un inversor que el compri ben aviat, la mala gestió econòmica acabarà fent anar en orris la bona política esportiva, amb Xavi Bartolo i Sergi Parés al capdavant, que sustenta l’equip.
El Nàstic, per la seva banda, va caure de seguida a la zona de descens i no va trigar a consolidar-s’hi. José Antonio Gordillo, que va començar el curs a la banqueta, va pagar els plats trencats dels mals resultats, fruit de la dinàmica negativa dels últims anys, d’un estiu amb un ball de noms en la part final i de les lesions. A Enrique Martín, el seu substitut, li està costant redreçar el rumb i, des del principi, va demanar incorporacions per reforçar un equip feble a totes les línies, amb moltes errades al darrera i poca creació ofensiva. L’arribada dels primers reforços i el creixement de l’equip segons les idees d’Enrique Martín remarquen una millora, però la zona de salvació continua estant lluny, a sis punts.