A l’estela del Girona C

Si es tracta de detectar sensacions, la primera volta del segon filial del Girona evidencia que els d’Àxel Vizuete són els principals candidats al títol. Arribats a l’equador, només han perdut un partit –sorprenentment contra un Argentona que agonitzava a la cua de la taula–, i en onze de les disset jornades consumides fins ara els blanc-i-vermells han ocupat la primera posició. Malgrat aquest rendiment tan elevat, el marge respecte al segon classificat és de només tres punts. I és que el Vilassar també ha competit amb una marxa més i fa que gironins i maresmencs s’hagin escapat en solitari en les dues primeres posicions.

Intentant escurçar diferències amb els dos equips capdavanters i també amb les posicions que ara mateix donarien opció a l’ascens de categoria hi trobem el Palamós. El projecte del degà era totalment nou i arribava marcat per una clara aposta per la joventut. De la mà d’un gat vell a les banquetes com Javi Salamero, la plantilla palamosina va saber resguardar-se de la tempesta institucional que va sacsejar l’entitat al començament de lliga i de mica en mica ha anat creixent. El Palamós tanca la primera volta en la quarta posició però en moltes jornades ha ocupat el tercer lloc. En aquest rendiment hi ha tingut un paper destacat Pepu Soler. El davanter suma 16 gols després d’haver disputat setze partits de lliga.

En aquesta zona alta de la classificació també s’hi han consolidat dos equips més de la demarcació gironina, com són el Lloret i el Banyoles. En el cas dels lloretencs, és clau explicar l’arrencada de lliga dels d’Albert Batllosera per entendre la seva cinquena posició al final de la primera volta. L’equip de la Selva va encadenar un empat i quatre victòries en els cinc primers partits del curs. El coixí inicial, de 13 punts, sumat als dotze que ha pogut arreplegar en les següents dotze jornades el deixa en una posició còmoda, però l’experiència del curs passat, en què es van salvar a l’últim sospir, no els permet cap tipus de relaxació.

A Banyoles, el projecte encapçalat per Adam Fontes ha madurat i en aquesta primera volta se n’han vist els fruits. La plantilla fa temps que treballa junta, i el rendiment defensiu –només han rebut 13 gols– els ha permès sumar punts en una llarga llista de partits. En la zona mitjana de la classificació hi trobem el Llagostera B i la Jonquera. En el cas del filial llagosterenc, l’equip encetava una etapa amb moltes novetats i això va passar factura a l’inici. En els primers 10 partits, van rebre 24 gols en contra i en els últims 7, només 5. La correcció defensiva ha coincidit amb el creixement al camp. Pel que fa a la Jonquera, el bagatge com a local –on només hi han perdut un partit– xoca amb el poc perill a domicili, on hi han guanyat un duel, n’han empatat un altre i n’han perdut sis. Els jonquerencs es troben a tres punts del descens.

La reacció final

El Farners va encadenar un empat i vuit derrotes a l’inici que el van condemnar a la cua de la taula. Amb l’arribada de Lluís Padrós a la banqueta, les xifres dels de Santa Coloma han millorat –3 victòries, 4 empats i només una derrota–, amb la mala fortuna que la resta de rivals en la zona baixa de la classificació també s’han espavilat. Engeguen la segona volta en llocs de descens però amb el convenciment que la plantilla té capacitat i qualitat per capgirar la situació i continuar una temporada més a primera catalana.