El mal costum d’empatar
3a divisió. El Figueres empata a Castelldefels (1-1) el quart partit consecutiu en un duel en què, tot i començar perdent, van tenir ben a prop la victòria
castelldefels 1 figueres 1
CASTELLDEFELS:Manu Martín, Rubí, Sergi Pérez, Víctor Miranda, Alegre, Pedro Bilbao (Juanito, 69’), Bermúdez, Èric González (Santi Triguero, 61’), Joel Coch, Jordi Cano i Aumatell (Kike Ramírez, 77’).FIGUERES:Aroca, Espuña, Canal, Sergi Romero, Subi, Valverde (Xavi Ferrón, 75’), Tena, Gelmà, Ritxi (Bora, 80’), Hostench i Álvaro (Sergio Álvarez, 70’).GOLS:1-0 (35’) Jordi Cano. 1-1 (52’) Sergi Romero.ÀRBITRE:Fernández Pérez.T.G.:A Rubi i Víctor Miranda del Castelldefels i a Sergio Álvarez del Figueres.El Figueres continua sense aixecar el cap pel que fa als resultats. I és que ahir només va poder empatar –el quart partit consecutiu que acaba amb taules– al camp d’un equip de la zona baixa. Les sensacions, però, sí que van ser millors que els últims partits, ja que els figuerencs van fer més mèrits que el Castelldefels per endur-se el triomf i desfer l’empat a un definitiu.
Després d’un tram inicial equilibrat, el Figueres va aconseguir el control del joc fins a l’equador del primer temps i Álvaro Fernández va tenir una clara ocasió que va sortir per sobre el travesser. El Castelldefels va resistir els minuts de control visitant i va saber esperar la seva. Després d’un córner favorable als blanc-i-blaus, Jordi Cano es va escapar amb una espectacular cursa de camp a camp i va fer l’1-0, un resultat que es va mantenir fins al descans. Després de la represa, els de Joan Esteva van sortir en tromba buscant l’empat i intensificant el domini i ràpidament van trobar la recompensa en un córner pentinat al primer pal i rematat al fons de la xarxa per Sergi Romero.El gol encara va esperonar més els visitants, que, en el quart d’hora posterior, van posar setge sobre la porteria marinera. Amb arribades constants, la millor ocasió va ser una doble rematada d’Álvaro Fernández que Manu Martín va salvar amb una increïble intervenció. En el tram final, el Castelldefels va prendre aire i fins i tot va ser capaç d’estirar-se amb perill al contracop. Tot i així, el resultat ja no es va moure i, tenint en compte el que es va veure durant els noranta minuts, va ser millor per al Castelldefels.