Primera part de 0-3

Tot i els quatre canvis respecte a l’últim onze, la titularitat de Gorka Iraizoz i la de Bernardo estaven cantades (per les baixes de Bounou i de Juanpe) i la de Pere Pons i Borja García, gairebé. No hauria estat normal en un partit que requeria intensitat des del minut 1 i ni un instant de treva que el nom del de Sant Martí Vell no hagués aparegut en l’alineació. També era lògic situar-hi Borja García perquè, encara que en el 4-1-4-1 costi més trobar-li l’encaix que en el 3-4-2-1, si el madrileny està bé no hi ha Chocos que valguin. Tot i el 36% de canvis en relació amb el partit de dilluns, el guió d’Eusebio es va construir a partir de la solidesa defensiva amb una línia de quatre on les alegries no van estar permeses, almenys a camp propi.

Tot i un inici amb dubtes i imprecisions a les dues bandes, el pas dels minuts va acabar dibuixant un partit en què l’equip amb més urgències, el Rayo, també va ser el que menys clares va tenir les idees. El Girona va anar fent passes endavant de mica en mica i va anar apagant la sortida molt revolucionada dels locals. Els d’Eusebio, amb un impagable treball de Pere Pons en la pressió i una molt bona feina de Douglas a davant de la defensa, va trobar amb facilitat la clau de l’àrea però li va costar una mica més trobar la de la porteria. Sort de la inspiració de Stuani, que va marcar el seu catorzè gol en la lliga després de buscar-se la vida a dins de l’àrea enmig d’un núvol de defensa, perquè si no hagués estat per l’uruguaià hauria estat difícil explicar un 0-0 al descans d’un partit que el Girona hauria d’haver resolt als primers 45 minuts. A ningú no li hauria estranyat un 0-3 després de veure les ocasions catedralícies de Portu (va enviar alta la passada de la mort de Pere Pons), de Granell (el travesser encara tremola) i de Pere Pons, que també va rematar a la fusta. En defensa, el Girona gairebé no va patir perquè va aconseguir mantenir lluny de l’àrea d’Iraizoz els locals, que només van esgarrapar alguns ais i uis a les graderies de Vallecas en accions a pilota aturada.

Segona part més densa

Va planar en el descans allò de qui perdona ho paga. El Rayo va sortir amb un altre aire en la represa i al Girona li va costar més controlar el duel. Els locals, amb més empenta que brillantor, van començar a arribar per banda i van obligar la defensa del Girona a multiplicar-se. I els visitants, a més, van perdre lucidesa amb la pilota als peus a l’hora de muntar contraatacs. Ni l’expulsió de Ba, que va frenar Stuani quan ja posava la directa, va posar fre a la sensació que el Rayo havia passat de dominat a dominador i que podia fer mal als gironins. Fins que Eusebio va airejar l’equip amb Aleix i Porro. I va tornar a aparèixer Stuani per rematar la feina. Just en el moment que Gusó ens deia adeu.