La llei implacable de Stuani

Pri­mera part de 0-3

Tot i els qua­tre can­vis res­pecte a l’últim onze, la titu­la­ri­tat de Gorka Irai­zoz i la de Ber­nardo esta­ven can­ta­des (per les bai­xes de Bou­nou i de Juanpe) i la de Pere Pons i Borja García, gai­rebé. No hau­ria estat nor­mal en un par­tit que reque­ria inten­si­tat des del minut 1 i ni un ins­tant de treva que el nom del de Sant Martí Vell no hagués apa­re­gut en l’ali­ne­ació. També era lògic situar-hi Borja García perquè, encara que en el 4-1-4-1 costi més tro­bar-li l’encaix que en el 3-4-2-1, si el madri­leny està bé no hi ha Cho­cos que val­guin. Tot i el 36% de can­vis en relació amb el par­tit de dilluns, el guió d’Euse­bio es va cons­truir a par­tir de la soli­desa defen­siva amb una línia de qua­tre on les ale­gries no van estar per­me­ses, almenys a camp propi.

Tot i un inici amb dub­tes i impre­ci­si­ons a les dues ban­des, el pas dels minuts va aca­bar dibui­xant un par­tit en què l’equip amb més urgències, el Rayo, també va ser el que menys clares va tenir les idees. El Girona va anar fent pas­ses enda­vant de mica en mica i va anar apa­gant la sor­tida molt revo­lu­ci­o­nada dels locals. Els d’Euse­bio, amb un impa­ga­ble tre­ball de Pere Pons en la pressió i una molt bona feina de Dou­glas a davant de la defensa, va tro­bar amb faci­li­tat la clau de l’àrea però li va cos­tar una mica més tro­bar la de la por­te­ria. Sort de la ins­pi­ració de Stu­ani, que va mar­car el seu catorzè gol en la lliga després de bus­car-se la vida a dins de l’àrea enmig d’un núvol de defensa, perquè si no hagués estat per l’uru­guaià hau­ria estat difícil expli­car un 0-0 al des­cans d’un par­tit que el Girona hau­ria d’haver resolt als pri­mers 45 minuts. A ningú no li hau­ria estra­nyat un 0-3 després de veure les oca­si­ons cate­dralícies de Portu (va enviar alta la pas­sada de la mort de Pere Pons), de Gra­nell (el tra­ves­ser encara tre­mola) i de Pere Pons, que també va rema­tar a la fusta. En defensa, el Girona gai­rebé no va patir perquè va acon­se­guir man­te­nir lluny de l’àrea d’Irai­zoz els locals, que només van esgar­ra­par alguns ais i uis a les gra­de­ries de Valle­cas en acci­ons a pilota atu­rada.

Segona part més densa

Va pla­nar en el des­cans allò de qui per­dona ho paga. El Rayo va sor­tir amb un altre aire en la represa i al Girona li va cos­tar més con­tro­lar el duel. Els locals, amb més empenta que bri­llan­tor, van començar a arri­bar per banda i van obli­gar la defensa del Girona a mul­ti­pli­car-se. I els visi­tants, a més, van per­dre luci­desa amb la pilota als peus a l’hora de mun­tar con­tra­a­tacs. Ni l’expulsió de Ba, que va fre­nar Stu­ani quan ja posava la directa, va posar fre a la sen­sació que el Rayo havia pas­sat de domi­nat a domi­na­dor i que podia fer mal als giro­nins. Fins que Euse­bio va aire­jar l’equip amb Aleix i Porro. I va tor­nar a aparèixer Stu­ani per rema­tar la feina. Just en el moment que Gusó ens deia adeu.