Al Guinardó semblava que s’havien oblidat del què significava guanyar, però de cop i volta, de la manera més inesperada possible, el Martinenc es va retrobar amb el triomf. I per la porta gran: els de Manel Moya van derrotar diumenge un dels grans de la categoria, el Terrassa, que tenia una oportunitat d’or per consolidar la quarta posició després de la derrota de bona part dels seus perseguidors. Els barcelonins, però, van ser netament superiors i aguditzen una mica més la crisis del conjunt egarenc, que no passa pel seu millor moment.

“Vaig sentir una gran satisfacció pels xavals perquè feia dies que buscàvem la victòria però, per una cosa o per altra, no acabava arribant. Hem tingut oportunitats per aconseguir-la abans, però fruit de fer les coses ben fetes, finalment ens va sortir un partit rodó”, explica el tècnic Manel Moya, que després d’agafar les regnes de l’equip barceloní a principis de novembre va poder celebrar la seva primera alegria. I és que tot i la darrera victòria, la situació al Martinenc no pot ser més dramàtica, amb l’equip enfonsat en la darrera posició de la taula després d’una volta sencera sense guanyar. “Borrem les setmanes en què no ens surten les coses. Anem partit a partit i lluitarem fins que matemàticament ja no hi puguem fer res. La situació és complicada i és difícil motivar els jugadors, sobretot quan jugues bé però els resultats positius no arriben. Anímicament hem treballat molt amb els jugadors, donant-los confiança i alineant als qui s’ho mereixen”, conclou Moya, que reconeix que, tot i que el seu equip sempre surt convençut a per la victòria, la mala dinàmica de resultats ha estat, anímicament, una llosa difícil de suportar: “No sortim mai derrotats però, a vegades, quan els partits se’ns posen en contra, es fa complicat. Contra el Reus B, per exemple, ens van marcar al minut 2 i just abans del descans ens vam quedar amb deu. Vam aguantar fins que ens van fer el segon, però aleshores, sort que ells van baixar el ritme sinó hauríem pogut sortir encara més escaldats.”