Tenir esperança, que no és poc
3a divisió. Les dues darreres victòries al Joan Baptista Milà han donat vida al Santboià, que afronta el duel clau contra el Castelldefels sabent que un triomf els situaria de ple en la lluita per la permanència
Semblava un equip mort despenjat a la cua de la taula amb la salvació a 11 punts, però de cop i volta, gràcies a dos triomfs com a local, el Santboià ha ressuscitat i afronta el tram final de curs amb l’esperança i la il·lusió d’aquell que ja ho havia donat tot per perdut. I és que els del Baix Llobregat, que van tenir un estiu complicat amb la sanció per la Seguretat Social que va condicionar la planificació de la temporada, s’han passat tot el curs en la zona de descens i havien vist com la permanència s’anava escapant a poc a poc.
“Les dues victòries ens han donat molta confiança i afrontem la setmana amb la il·lusió de veure que veníem d’estar mig morts i, ara, un altre triomf diumenge ens faria tornar a veure la llum”, assegura Jota, un dels jugadors més experimentats de la plantilla, que ha vist com el calendari li ha servit, al conjunt santboià, un duel clau en el millor moment del curs. Diumenge, els de Piti Belmonte visitaran el Castelldefels, precisament l’equip que marca la salvació, amb la seguretat que un triomf els acostaria a només tres punts del seu rival, una situació totalment impensable ara fa un mes.
Però després del pírric empat al camp del Martinenc, en un duel entre dos equips que aleshores semblaven desnonats de qualsevol opció de permanència, el Santboià va tornar a la vida gràcies a la visita del Figueres. Els de Piti Belmonte van rebre un regal en forma de rival a la deriva i que a sobre es va quedar en inferioritat numèrica a la mitja hora de joc i no ho van desaprofitar. Des d’aleshores, dues victòries seguides al Joan Baptista Milà, amb una contundent derrota al camp del Prat (5-0) entremig que no va afectar la moral d’un equip que veu que si aconsegueix avançar-se en el marcador té molt de guanyat: “El problema amb el gol ha estat una constant tota la temporada. No materialitzem les ocasions i a la mínima que encaixem un gol ens enfonsem perquè sabem el que ens costa marcar-lo a nosaltres. Tot això fa que dubtis, però per això, marcar nosaltres primer com en aquests dos darrers partits a casa fa que juguem molt millor”, explica el migcampista, que aspira a viure un final de temporada, almenys, emocionant, amb l’esperança que el Santboià pugui treure avantatge d’una certesa que, a diferència d’alguns dels seus rivals en la zona baixa, ells coneixen des del principi de curs: que per salvar la categoria tocaria patir fins al final.