Ahir, el club com­plia 88 anys d’història, però tots els actes es van reduir a una tro­bada de ger­ma­nor entre la plan­ti­lla i l’afició mar­cada per les llàgri­mes i els comi­ats. S’hau­ria d’haver jugat també un Onti­nyent-Espa­nyol B, però al Cla­ri­ano la pilota no va rodar i es va ini­ciar un període de silenci que no hau­ria d’ama­gar, però, les ver­go­nyes d’una gestió econòmica nefasta i d’un mal endèmic que afecta, des de fa anys, el fut­bol esta­tal i amb espe­cial con­tundència els clubs valen­ci­ans.

Perquè el de l’Onti­nyent, que dijous va anun­ciar el ces­sa­ment defi­ni­tiu de les acti­vi­tats després d’una tem­po­rada mar­cada pels impa­ga­ments, no és un cas aïllat la dar­rera dècada: enguany, ja es va viure una situ­ació pràcti­ca­ment cal­cada a Reus, men­tre que en el grup III de segona divisió B, tres dels últims vuit cur­sos s’hau­ran tan­cat amb un equip menys dels que van començar: Spor­ting Maonès 2011/12, Huracán 15/16 i Onti­nyent.

“És una pena que això acabi així. No puc exi­gir res més als meus com­panys; ho hem donat tot”, va dir ahir el capità, Jua­nan Casa­nova. I és que els de la Vall d’Albaida esta­ven a tan sols un punt de la sal­vació tot i com­pe­tir sense cobrar. Ara, sense els valen­ci­ans en la lluita, el Saba­dell i el Pera­lada tin­dran un com­pe­ti­dor menys per tal de lli­gar la per­manència, tot i que es veuen per­ju­di­cats per la norma que manté els resul­tats obtin­guts fins ara: tots dos van caure con­tra l’Onti­nyent en la segona volta, una enso­pe­gada que segur evi­ta­ran rivals direc­tes com ara el València B i el Terol, que sumen tres punts sense jugar.