Ontinyent
Un mal endèmic
Tres de les darreres vuit temporades hauran acabat amb un equip menys en el grup III
El dia que el club complia 88 anys d’història, la plantilla i l’afició es van reunir al Clariano per acomiadar-se
Ahir, el club complia 88 anys d’història, però tots els actes es van reduir a una trobada de germanor entre la plantilla i l’afició marcada per les llàgrimes i els comiats. S’hauria d’haver jugat també un Ontinyent-Espanyol B, però al Clariano la pilota no va rodar i es va iniciar un període de silenci que no hauria d’amagar, però, les vergonyes d’una gestió econòmica nefasta i d’un mal endèmic que afecta, des de fa anys, el futbol estatal i amb especial contundència els clubs valencians.
Perquè el de l’Ontinyent, que dijous va anunciar el cessament definitiu de les activitats després d’una temporada marcada pels impagaments, no és un cas aïllat la darrera dècada: enguany, ja es va viure una situació pràcticament calcada a Reus, mentre que en el grup III de segona divisió B, tres dels últims vuit cursos s’hauran tancat amb un equip menys dels que van començar: Sporting Maonès 2011/12, Huracán 15/16 i Ontinyent.
“És una pena que això acabi així. No puc exigir res més als meus companys; ho hem donat tot”, va dir ahir el capità, Juanan Casanova. I és que els de la Vall d’Albaida estaven a tan sols un punt de la salvació tot i competir sense cobrar. Ara, sense els valencians en la lluita, el Sabadell i el Peralada tindran un competidor menys per tal de lligar la permanència, tot i que es veuen perjudicats per la norma que manté els resultats obtinguts fins ara: tots dos van caure contra l’Ontinyent en la segona volta, una ensopegada que segur evitaran rivals directes com ara el València B i el Terol, que sumen tres punts sense jugar.