El Figueres va empatar a un gol contra l’Ascó en la darrera jornada de lliga, un empat assolit en l’últim sospir del partit gràcies a una diana de Sergio Álvarez, que per fi va estrenar-se com a golejador amb la Unió. El davanter ha hagut d’esperar ni més ni menys que 22 partits i 1.187 minuts de joc per veure porteria rival i ajudar el seu equip amb gols, el principal motiu pel qual el club de l’Alt Empordà el va incorporar. El veneçolà, que havia d’arribar a l’entitat l’estiu passat –uns problemes econòmics i burocràtics amb el seu anterior equip, l’Acireale d’Itàlia, ho van impedir–, però va acabar fitxant pels empordanesos durant l’octubre, no ha ofert el rendiment desitjat per les expectatives generades, tot i que la diana el pot fer rescabalar-se: “Estic més tranquil i alleugerit. Els atacants necessitem marcar per tenir confiança i aquest gol m’ha vingut en un bon moment i després d’intentar-ho molt”, comenta Sergio Álvarez, que reflexiona sobre el curs que està traçant: “A nivell personal la temporada està tenint més pics baixos que alts, però no he deixat de treballar. El canvi de tècnic m’ha donat una motivació més, ja que tots hem tornat a començar de zero. El golejador ha de fer gols perquè si no és complicat jugar, i ara estic amb confiança després de l’estrena”.

L’atacant ha participat en quatre dels sis partits amb Xavi Agustí, va jugar complets els 90 minuts en la victòria contra la Grama i va jugar l’última mitja hora de joc contra l’Ascó, la seva primera víctima amb la Unió: “Amb Joan Esteva no estava descontent, però un vol jugar i no surten les coses sense gol. Després de més d’una volta sense marcar et desmoralitzes una mica, i ara, amb el canvi d’entrenador, hi ha més energia i més motivació per mostrar-te de nou; aquest gol és una recompensa”, analitza l’exjugador del Farners i l’Olot, club amb què va fer 14 dianes el curs 2016/17 també a tercera divisió, abans d’iniciar el seu periple per Itàlia amb el Lanusei i, finalment, a les files de l’Acireale a la Serie D.