Si bé els resul­tats no aca­ben d’acom­pa­nyar –una sola victòria en les últi­mes vuit jor­na­des–, l’Olot tra­vessa un bon moment de joc que està fent gau­dir els afi­ci­o­nats. L’equip fa diver­ses set­ma­nes que mos­tra un bon nivell con­tra clubs amb molt més pres­su­post –durant el març ha jugat con­tra qua­tre dels cinc pri­mers clas­si­fi­cats–, i és que els últims movi­ments tàctics fets per Raúl Gar­rido estan donant bon ren­di­ment. A més de for­mar en molts par­tits una línia de tres mit­ja­pun­tes com­posta per Eloi Ama­gat, Hèctor Simón i Pedro del Campo, al davant de Jordi Masó, el pivot, i al davant de Marc Mas, el davan­ter de referència, el tècnic valencià ha apos­tat defi­ni­ti­va­ment per Alfredo al car­ril dret, un movi­ment que ha fet recon­ver­tir Albert Blázquez al per­fil dret de l’eix defen­siu al cos­tat d’Alan Baró (sem­pre com a lliure) i de Car­les Mas, al per­fil esquerre. “Al començament del curs no vaig ser titu­lar però ara sí, i és que si el mis­ter em neces­sita en una posició con­creta miro d’adap­tar-m’hi a còpia de tre­ball. Com més poli­va­lent pugui ser un juga­dor molt millor per a ell”, explica Albert Blázquez. “No havia jugat mai par­tint de cen­tral des de l’inici d’un par­tit. Sí que havia jugat en línia de qua­tre i, des del late­ral, en la sor­tida de la pilota cen­trava la posició per ini­ciar la jugada. Molts equips ho fan a través del pivot, però lla­vors era l’encar­re­gat de fer-ho jo. Suposo que per això m’hi he adap­tat millor, sobre­tot pel que fa a aquest aspecte del tracte de pilota”, diu, en relació amb la posició de cen­tral, un dels juga­dors més regu­lars del con­junt de la Gar­rotxa, que ha jugat tots els minuts pos­si­bles en dotze dels últims tretze par­tits, i és que només una sanció li va impe­dir jugar al camp del Bada­lona (0-0).

El recen­tra­ment de Blázquez ha permès a Alfredo, el nou inquilí del car­ril dret, mos­trar també la seva millor versió com a juga­dor de l’Olot (titu­lar en vuit dels últims nou par­tits). “Quan algú deixa una posició, el com­pany apro­fita l’opor­tu­ni­tat i mos­tra un nivell molt alt. Hi ha com­petència i el fet que tots esti­guem moti­vats és un bene­fici per al grup”, comenta el defensa, cons­ci­ent que el pròxim par­tit con­tra el Cas­telló serà dur. “He jugat al Castàlia defen­sant el Vila-real i si no fun­ci­o­nen les coses l’entorn xiula de seguida. Per a ells és un par­tit a vida o mort, però nosal­tres hem de fer el nos­tre joc i mirar que amb el seu ner­vi­o­sisme es gene­rin els espais que neces­si­tem”, sen­ten­cia un Albert Blázquez en un moment molt dolç.