És la ciutat on vaig néixer i, tot i que no és el club on vaig començar a jugar a futbol, sí que és on vaig fer gairebé tota la meva carrera futbolística. Vaig debutar amb els grans a 17 anys i després vaig anar fent passos: tercera, 2a B, 2a A i fins a quedar a les portes de primera.

Cada època va tenir les seves coses. El fet de pujar un graó sempre és molt important per a un jugador. Has d’anar superant nous reptes i també veus com el teu club es va fent gran. Recordo molt especialment la trajectòria que vam fer a la copa el curs 1980/81, quan érem a tercera. Vam passar de jugar en camps de per aquí a la zona a fer-ho al de l’Hèrcules, el Racing i el Burgos. Ens van eliminar als quarts de final. Al vell camp del Far es va gaudir molt d’aquella copa.

Hi havia un president, Emili Bach, que dins les seves possibilitats va fer un gran esforç. Crec que era l’entusiasme i la il·lusió de tota aquella gent que formava la directiva. En l’equip, hi havia noms de fora, però el fet que molts siguéssim de les proximitats de Figueres crec que també hi va ajudar.

No va ser gens agraït. La gent de tota la vida es va anar desvinculant, hi havia problemes econòmics i el club va anar a parar a mans d’una persona que no ho va fer gens bé. Jo havia d’aportar continuïtat, però, cinc mesos després, quan vaig veure que no seria possible, vaig plegar.