La UE Olot, més que un club
El club garrotxí es mostra convençut de poder competir amb una plantilla integrada únicament per jugadors formats als Països Catalans
Els olotins treballen la inclusió i la integració utilitzant el futbol com a eina de difusió
L’Olot està decidit a fer passos importants que poden canviar la seva història. Amb 98 anys de vida, el club de la Garrotxa fa temps que treballa per créixer a tots els nivells, precisament coincidint amb l’entrada, el juliol del 2004, de bona part de l’actual junta encapçalada pel president Joan Agustí. Amb tres compromisos innegociables que sostenen el projecte –l’esportiu i competitiu, el formatiu i educatiu, i el social integratiu–, l’Olot camina amb pas ferm i unes idees convincents amb l’objectiu de crear adeptes i companys de viatge. El club garrotxí està convençut que pot competir i continuar pujant en el món del futbol jugant només amb futbolistes formats als Països Catalans, un aspecte que ja enguany ha assolit –tota la plantilla està formada per catalans, a més del balear Ginard i el valencià Cosme.
En la vessant social, l’entitat olotina ha continuat apostant fort per la inclusió i la integració utilitzant com a eina la formació en el futbol, així com el compromís, l’esperit en equip, la solidaritat i molts altres aspectes fonamentals. I és que, en aquest camí, l’Olot no deixa d’engegar iniciatives d’aquest tipus, com ara la grada d’animació Els Valents de la UEO, els convenis amb Càritas o el Banc de Sang, tot reforçat per l’entrada de Núria Fité com a directiva de l’àmbit social. A més de les accions concretes, el club manté una estreta col·laboració amb el Club Atletisme Olot, al qual ajuda i proporciona suport econòmic i estructural per competir en La Millor Lliga del Món, de futbol per a persones amb capacitats especials, i aposta clarament per un futbol femení amb equips exclusivament de noies en igualtat de condicions que el masculí.
Futbol social sostenible
Els grans eixos del projecte de l’Olot caminen sobre la sostenibilitat i el rigor econòmic fent que els membres del consell d’administració de la societat anònima esportiva que es va gestar fa pocs anys es comprometin a aconseguir que el resultat de cada exercici sigui zero, un fet que requereix aportacions econòmiques personals. Una gestió, però, transparent que ha dut el club a ser l’únic de segona B que sense haver competit mai en categories professionals presenti comptes amb patrimoni positiu. La desigualtat a l’hora de competir respecte a equips d’altres comunitats, o de la pròpia, amb clubs que campen amb deute impagat procedent d’impagaments continuats a jugadors, la hisenda pública, etc., és un obstacle que ha de combatre l’Olot i créixer en desigualtat de condicions, una lluita que subratlla el president, Joan Agustí, en les seves aparicions o en reunions amb els organismes competents. Fer un futbol social sostenible ha de tenir un premi i la gent de la Garrotxa té l’opció de pertànyer a un projecte engrescador a tots els nivells. Atreure socis i patrocini d’arreu del territori, poder ser un Athletic Club a la garrotxina i a la catalana i competir amb la bandera social i del país amb orgull necessita suport i massa social.