Poca gent al Girona pot saber tan bé el que ha costat arribar fins a primera divisió com Pere Pons, i ahir, al terreny de joc, ho va deixar ben clar. L’actitud del de Sant Martí Vell va ser excel·lent –com ja és habitual–, i el rendiment i l’aportació a l’equip van ser estratosfèrics. I és que Pere Pons, així com Àlex Granell, ha mamat blanc-i-vermell des de petit, i el seu creixement professional ha anat de bracet amb l’evolució de l’entitat gironina. En un moment delicat com el que s’havia d’afrontar ahir, al davant hi feia falta gent amb força, i sense cap mena de dubte Pere Pons va ser el cor que va fer bategar un cos que va funcionar a la perfecció.

Situat en la posició d’interior i amb Douglas Luiz a la seva esquena, el Girona s’assegurava més fortalesa al mig del camp. L’aposta per ser sòlids en aquesta part del terreny de joc va funcionar a la perfecció, i el Sevilla en cap moment va aconseguir moure la pilota amb comoditat. D’altra banda, Pere Pons va ser una peça més d’una pressió alta que va desconnectar les idees dels futbolistes de Joaquín Caparrós i va permetre recuperar un munt de pilotes en posicions favorables per engegar contraatacs.

La principal incògnita de l’aposta per Pere Pons al mig del camp era l’aportació ofensiva que podia oferir. Després d’una primera meitat en què el seu protagonisme es va centrar més a escombrar que a generar, el futbolista va començar a desplegar un magnífic repertori també en atac. I és que, fent gala del motoret que té a les cames, amb el pas dels minuts la seva força creixia i les seves curses cap a camp contrari eren més perilloses. Finalment, en el minut 62, Pere Pons marxava a l’aventura del contraatac amb Stuani i Portu de companys, i ja a l’àrea petita, amb tota la sang freda del món, sorprenia tothom amb una última passada de la mort a escassos metres de la línia de gol perquè Portu marqués l’1-0, fes embogir Montilivi i també donés oxigen a un club que en l’última setmana s’ofegava en el descens. “Portu dirigia el contraatac, he intentat arrossegar un central per deixar Stuani sol, i finalment la pilota m’ha arribat. He vist com tots els defenses es tiraven a terra per tapar el meu xut i he pogut fer la passada perquè Portu rematés sol”, descrivia un dels protagonistes de l’acció. Amb el públic ja a la butxaca, el de Sant Martí Vell encara va tenir temps per tornar a fer una acció d’aquelles que només poden acabar amb el públic entregat: va robar la pilota a la pròpia àrea, la va conduir fins a tres quarts del camp rival i, després d’entomar un munt de patacades, va ser capaç de cedir-la al company quan ja era a terra. La reacció de Montilivi va ser corejar el nom de Pere. Perquè a la graderia de l’estadi elogien qui fa gols, però també tenen molt clar qui és el cor d’aquest Girona. Un futbolista que ahir va fer tota una exhibició.