L’Olot va empatar sense gols contra l’Eixea, el seu perseguidor immediat en la lluita per la copa. Si bé els olotins no van aconseguir la permanència matemàtica –ho podrien aconseguir avui mateix–, l’opció de vèncer i segellar de manera virtual l’accés a la copa del curs vinent també va escapar-se. Els jugadors dirigits per Raúl Garrido continuen encallats pel que fa als resultats però mantenen l’etiqueta d’equip difícil de batre.

El partit va estar molt condicionat pel fort vent que bufava a Eixea, que va impedir en molts moments el control de l’esfèrica per part dels 22 protagonistes. En les faltes o les sacades de porteria, difícilment la pilota es mantenia quieta i en les passades o canvis de joc, la precisió va quedar a mans dels escollits. De fet, la primera gran ocasió de l’Olot va arribar gràcies al factor meteorològic. Sense Hèctor Simón com a executor per culpa d’una sanció, Pep Chavarría va ser l’encarregat d’iniciar les jugades a pilota aturada. El figuerenc va servir un córner des de la banda dreta i entre el pal i la mà de Loscos, la pilota va acabar rebutjada fora de perill (18’). L’intent de gol olímpic va ser la primera i única arribada olotina a l’àrea rival, i és que, les ocasions van escassejar pels dos bàndols.

En el 24, Pol Ballesté, titular en detriment de Xavi Ginard, va sortir en fals al punt de penal després que Lucho piqués una falta lateral. L’imprecisió i falta d’entesa amb un company van fer que l’esfèrica quedés a la frontal de l’àrea a l’abast de Julio de Dios, que va provar un xut que va marxar massa elevat. Només dos minuts més tard, una gran combinació entre Lucho i Adrià de Mesa va acabar amb una rematada tova a les mans de Ballesté, que va atrapar segur i amb facilitat.

L’Olot no va aprofitar gens el vent a favor en el primer temps. Els de Raúl Garrido no ho van intentar ni des de la llarga distància, ni van poder combinar per bandes –ahir per Alfredo i Guzmán–, ni pel centre amb Pedro del Campo i Marc Mas, massa sol en punta.