El Peralada falla i posa més d’un peu i mig a 3a (2-3)
Descens virtual. Els xampanyers tenien el partit de cara (2-1) però perden contra l’Alcoià i només una combinació miraculosa els salvaria
Si no ho evita un miracle en l’última jornada el Peralada jugarà la temporada que ve a tercera. Els xampanyers ho han tingut tot a favor per guanyar l’Alcoià –amb un penal a favor quan dominava 2-1 el marcador– i sortir del descens, però ha comès els errors de sempre; falta d’eficàcia i errors puntuals al darrere. Ara, els xampanyers son cuers i necessitaran guanyar i que tots els seus rivals perdin en l’últim partit per salvar-se.
En la primera part el Peralada ha tingut el vent en contra però ho ha gestionat molt bé. Els de Chicho no s’han complicat sortint des de darrere i han buscat a Pachón, Boselli i Andzouana amb pilotes llargues. No sempre les han guanyat, però en les segones jugades els xampanyers han estat més atents. Entre aquesta mentalitat i les constants interrupcions que hi ha hagut el Peralada no ha tingut excessius problemes per evitar encaixar cap gol i el colofó ha arribat en l’afegit quan Paik ha fet l’1-0 amb un excel·lent xut de falta directa.
El gol del coreà ha encarrilat el partit per una segona part amb el vent a favor, però l’Alcoià ha trobat l’empat en una falta centrada per Vicente Pérez que no ha pentinat ningú (55’). La reacció dels xampanyers ha estat rapidíssima, i és que dos minuts després Montes ha marcat el 2-1 aprofitant un rebot després d’un xut de falta de Boselli. El Peralada ha pogut deixar el partit gairebé sentenciat poc després amb un penal sobre Andzouana però Bañuz ha aturat el xut de Paik. El partit ha tornat a canviar el guió en un moment, i és que en el 64’ Lino ha empatat el partit a la sortida d’un córner. L’empat ha fet embogir el Peralada, que ha buscat el gol de la victòria només amb el cor, sense gens de cap, i ha encaixat el 2-3 en els últims minuts que l’ha acabat de condemnar.