Es va jugar al que l’Olot va voler que es jugués. En pocs partits es veu tan clara la mà d’un entrenador. Raúl Garrido va pronosticar una defensa lenta i avançada del Terol, i el seu equip quan se la va trobar no va perdonar. Gairebé totes les accions de perill van arribar de la mateixa manera: un moviment a l’espai motivava una passada en profunditat que trencava la defensa i deixava el jugador de l’Olot amb avantatge. En el cas del 0-1, va ser Marc Mas qui va avançar en solitari per la banda dreta i va servir el gol a Xumetra, que va ser on havia de ser (14’).

Mas va fregar el 0-2 al cap de deu minuts, però un darrer control massa llarg li va impedir rematar sol davant de Valera i, just en la jugada següent, Gabi va fer l’1-1 amb un xut des de fora de l’àrea que va tocar un defensa olotí i va despistar Ballesté. Semblava que el partit tornava a començar, però l’Olot va exhibir el seu caràcter per evitar-ho al final de la primera part. Guzmán va driblar el porter, va xutar a porteria i Aspas, amb les mans, va ajornar el gol. El defensa gallec el va impedir en primera instància, però després va ser expulsat i, de penal, el carriler dels olotins va fer l’1-2.

A la segona meitat, i tot i jugar amb un home menys, el Terol va sortir abocat a l’atac. S’hi jugava la vida i, més amb el cor que amb el cap, va buscar l’empat. No va ser capaç de crear ocasions clares i l’Olot va esperar el seu moment. Un gran gol d’Hèctor Simon, amb retall i xut a l’escaire inclòs (59’), i el doblet de Guzmán (63’) van acabar sentenciant una victòria que converteix en matemàtica la permanència i la classificació per a la copa.