Una carambola amb premi
Chicho firma repetir la gesta
El tècnic del Peralada va viure en la temporada 2014/15 amb el Figueres una combinació gairebé inimaginable en l’última jornada que va permetre a la Unió disputar la promoció d’ascens a 2a divisió B
El Peralada necessita una combinació gairebé impossible per evitar el descens directe, jugar el play-out i buscar una permanència miraculosa que faria oblidar tot el que s’ha viscut fins ara i part dels problemes de futur que comportaria el descens. Per fer-ho, haurà de guanyar diumenge al camp de l’Eixea i esperar que el Conquense no guanyi a Alcoi, i que el Terol i el Castelló perdin a Cornellà i a casa contra el Barça B, respectivament. La carambola sembla inimaginable i per això qualsevol motiu és bo per aferrar-s'hi i mantenir un bri d’esperança. I és que pocs equips han pogut cantar victòria quan ho tenien tan negre, però els xampanyers tenen un cas ben a prop per prendre d’exemple: el Figueres de la temporada 2014/15, que va acabar jugant la promoció d’ascens amb una carambola múltiple en l’última jornada.
En aquell curs els dos veïns de l’Alt Empordà –el Peralada i la Unió– compartien categoria, 3a divisió. Uns, els xampanyers, amb l’únic objectiu de salvar-se –ho van aconseguir sense gaire patiment– i els altres, els figuerencs, mentalitzats de quedar com més amunt millor. El curs no va començar gens bé per a un Figueres entrenat per Francesc Cargol, ja que després de les primeres vuit jornades la Unió era penúltima amb només 5 punts –una victòria, dos empats i cinc derrotes–. El mal rendiment d’una plantilla que s’havia reforçat molt a l’estiu va motivar el club a destituir el tècnic tot i estar encara a l’inici de curs. El substitut va ser Edu Vílchez, que va aconseguir canviar immediatament el rumb de l’equip i va iniciar una escalada en la classificació sense aturador.
Tot i que la segona volta del Figueres va ser excel·lent, ningú es podia imaginar que acabaria jugant la promoció d’ascens. De fet, ningú s’ho esperava ni just abans de l’última jornada. El Figueres era cinquè amb 56 punts, empatat amb el Vilafranca i el Terrassa, però a davant hi tenia el Prat, amb 58 punts. Els números no eren per ser optimistes, ja que només un 19,75% de les combinacions – 16 de 81– permetien al Figueres acabar jugant la promoció d’ascens. Guanyar, que el Prat no ho fes i evitar un empat a punts únicament amb el Vilafranca –era l’únic goal average que els figuerencs tenien perdut– era el que tothom a Figueres desitjava. I va passar. El Prat, que ho tenia tot a favor, va empatar a casa contra el Castelldefels. Els del Baix Llobregat es posaven amb 59 punts. El Vilafranca i el Terrassa no van fallar i també es van enfilar fins als 59 punts. I el Figueres... va patir. Jugava al camp de la Pobla, el segon, i va arribar al descans perdent 1-0. En la represa, però, va empatar Revert i en el tram final Bonaventura, que sortia d’una greu lesió, va marcar l’1-2 que donava la victòria al Figueres i el classificava per a la promoció d’ascens a 2a B per primera vegada des de la refundació. La il·lusió no va durar gaire, perquè el Numància B va eliminar els figuerencs en la primera eliminatòria, però la gesta ja estava aconseguida.
Entre aquell equip que va tocar el cel per un dia gràcies a una carambola inimaginable hi havia Chicho. Al gironí, central titular en gairebé tots els partits, li va somriure la sort en aquella ocasió com a jugador, i ara qui sap si ho pot tornar a viure des de la banqueta del Peralada. “El descens és gairebé definitiu, les possibilitats són pràcticament nul·les, però mentre hi hagi la mínima possibilitat hi has de creure. En aquella ocasió ningú es podia imaginar que jugaríem el play-off, però nosaltres vam anar a la Pobla, vam guanyar i la resta de resultats ens van afavorir. Si hi ha vida hi ha esperança, i ho hem d’intentar”, assegura el tècnic, conscient que totes les possibilitats de protagonitzar un miracle inclouen una victòria.