Una garrotada que trastoca
Un gir de guió. El descens del Peralada tanca dos anys de glòria a segona B i obre un escenari idèntic al de l’inici de la filiació, però amb molts dubtes sobre el futur
Com ha passat amb el Girona a primera, l’aventura del filial, el Peralada, a segona divisió B també ha arribat al final aquest cap de setmana després de dos anys de glòria. I, com a Montilivi, el descens a l’Alt Empordà ha arribat després d’una segona volta molt dolenta, una ratxa final nefasta i una última jornada sense que es produís una carambola miraculosa. Fa dos mesos el Peralada era molt optimista, però després de sumar només un punt dels últims divuit en joc no ha aconseguit fer el pas que li faltava per salvar-se. De fet, els xampanyers han acabat la temporada com el pitjor equip de la segona volta, amb només 18 punts –el curs passat van ser el millor en aquest tram, amb 35–. La fragilitat defensiva en moments puntuals, amb la pilota aturada com a gran dèficit, i l’absència de gol a la plantilla han estat les grans causes d’aquest desenllaç cruel, i és que sobre la gespa el Peralada no s’ha mostrat inferior a gairebé ningú. “Costa molt explicar què ha passat, perquè l’equip ha perdut cinc dels últims sis partits sense un motiu clar. S’ha competit extraordinàriament bé en tots els duels, però no han arribat els punts”, assegura el secretari tècnic del Girona i del Peralada, Ivan Hammouch.
Amb el descens, el filial del Girona torna tres anys enrere i caminarà de nou a tercera, categoria en què es va viure el primer any de filiació entre gironins i xampanyers. El desenllaç d’aquella temporada també va ser cruel, amb la derrota contra el Rápido de Bouzas en la tercera eliminatòria de la fase d’ascens (3-3 en el global, amb un 2-2 en la tornada a casa). Aquella garrotada va estar a punt de posar fi a la filiació, però l’ascens als despatxos –amb un pagament de 133.000 euros– va reconduir la situació. Ara tots els fronts es tornen a obrir, i és que amb el descens del Girona i del Peralada afloren de nou els dubtes sobre el futur de la filiació, i encara més mentre no es conegui la resolució de la federació espanyola sobre quin paper ha de tenir el Girona C per pujar o no a tercera divisió i què comportaria. A més, caldrà veure quin és el futur de tots els jugadors de la plantilla –tots, excepte els cedits, tenen contracte per una temporada més com a mínim.
Calma des de Montilivi
A Girona s’han rebut moltes garrotades de cop, i de moment no es vol valorar res sobre el possible futur de la filiació ni dels jugadors en plantilla. “Ara tenim uns dies per perfilar les decisions de futur sobre tots els jugadors i membres de la plantilla. De la filiació amb el Peralada, però, no en tinc cap notícia. Els que han de prendre les decisions són la direcció general i Quique Cárcel com a director esportiu. De moment només podem esperar que el Girona C acabi la temporada de la millor manera possible i veure si pot fer promoció bé o no, però no és una decisió en què nosaltres puguem incidir i des del primer dia de la filiació sabem que els dos filials es toquen i que es poden perjudicar. És el mateix que en el cas de les fitxes i dels jugadors disponibles a Peralada, que és un condicionant de la filiació, però que des del primer dia hem assumit, i ara no ens podem fer mala sang perquè les coses no han anat com ens hauria agradat”, valora Ivan Hammouch sobre el futur del Peralada en les pròximes setmanes.