Entre la dolçor i l’amargor
Blanc i negre. L’Olot ha firmat la millor temporada en el seu cinquè any en la categoria, mentre que el Peralada ha descendit a tercera només dos cursos després de comprar la plaça al bronze
Un cop acabada la temporada de segona B, els dos representants gironins al bronze poden fer balanç de les respectives trajectòries del curs. La sensació dolça que ha deixat al paladar la campanya de l’Olot, desè en la taula i classificat per a la propera i innovadora edició de la copa, contrasta amb l’amargor i tristor que desprèn la del Peralada, que, sense comptar el retirat Ontinyent, ha quedat últim i baixa a tercera dos anys després de pujar.
Trempera garrotxina
Mantenir el cos tècnic liderat per Raúl Garrido i aplicar definitivament un estil representatiu i idoni als futbolistes de la plantilla ha permès a l’Olot créixer a nivell de joc i, de retruc, de resultats. El futbol de toc, la millora del sistema 3-4-2-1 evolucionat al 3-3-3-1 amb tres mitjapuntes tècnics com Eloi Amagat, Hèctor Simón i Pedro del Campo ha elevat la proposta garrotxina a l’atractiu màxim. Tot això ha permès als olotins competir de tu a tu amb rivals més poderosos pel que fa a la plantilla, el pressupost, l’afició i la història.
Només la falta de gol en alguns trams del campionat –sobretot a domicili l’Olot ha estat negat tot i sumar més punts que mai al bronze– ha impedit fer el salt definitiu a cotes encara inabastables com el play-off d’ascens, un somni per al club i l’entorn.
Marc Mas i Hèctor Simón s’han repartit la condició de pitxitxi de l’equip, amb set dianes cadascun, en una plantilla en què han participat 21 futbolistes. Ginard ha estat el jugador amb més minuts, 3.060, tot i que ha cedit la porteria a Ballesté en algun partit, mentre que, de camp, Hèctor Simón és qui ha acumulat més minuts a les cames (3.044).
S’escapa al final
La temporada del Peralada ha estat irregular i amb molts contratemps que al final no s’han pogut salvar. Les demandes del Girona per esquivar les baixes de la primera plantilla i la participació en la copa van anar minvant un equip que tampoc va ser gestionat de la millor manera per l’àrea esportiva. Chicho Pèlach ha fet el que ha pogut amb els recursos que tenia i la falta d’un estilet atacant ha acabat sent determinant.
Com el Girona a primera, els de l’Alt Empordà semblava que tenien lligada la permanència després de vèncer a Paterna contra el València Mestalla –van aconseguir un marge de cinc punts amb el descens directe–, però un tram final nefast amb una sèrie d’un sol punt (en l’últim partit) dels últims divuit en joc ha enviat l’equip a tercera.
La desesperació i la falta d’efectius ha fet utilitzar a Chicho 27 futbolistes en tota la lliga –quatre d’ells, juvenils com Jofre Cherta, Àlex Pachón, Marc Grau i Paco López–. La faceta de màxim golejador també se la reparteixen dos jugadors al filial del Girona, Pau Miguélez i Yohan Andzouana, amb sis dianes cadascun, mentre que cap jugador ha superat els 3.000 minuts. Andzouana és qui més n’ha acumulat, amb 2.997 en total.