De vacances no gaires perquè amb el meu càrrec i la meva feina és complicat parar, però sí que tenim molta satisfacció per tot el que hem fet. Era molt complicat ser campió de categoria amb els rivals que hi havia a tercera, i també ho és pujar en la primera oportunitat. Hem viscut emocions molt fortes i estic content perquè és un èxit més per al Llagostera.

En la primera part de l’anada vam ser molt superiors, i quan estàvem en el millor moment, va arribar la lesió de Pitu. Ho vam notar i vam patir però per sort ja teníem un bon resultat (2-0) que vam poder mantenir per a la tornada. La clau per jugar a Portugalete va ser anar-hi molt mentalitzats que seria molt difícil i que no hi havia res fet. La sensació de l’eliminatòria potser és que no vam patir gaire, però la realitat és que hem fet un treball excel·lent, sobretot en l’apartat mental. Si no ho haguéssim fet, les coses no haurien anat d’aquesta manera.

La lliga és una qüestió de regularitat. Vam fer una plantilla curta però molt preparada, una barreja d’experiència, joventut i il·lusió. El que no pensàvem era fer 42 punts en la primera volta, i potser hi va haver algun moment que ens vam pensar que ho teníem fet. La primera patacada va ser contra l’Ascó, quan vam perdre el primer partit a casa i el rival va ser molt superior. Ens vam refer, però el gran sotrac va arribar sent líders: vam ensopegar de manera gairebé consecutiva contra el Sants, l’Hospitalet, el Santfeliuenc, el Sant Andreu i l’Horta. El lideratge ens quedava a vuit punts, i vam decidir tornar a la idea d’inici de curs de jugar partit a partit sense pensar en la primera posició. La fórmula va funcionar i amb una gran ratxa de resultats i aprofitant les ensopegades del rival vam assolir el campionat. Ha estat un camí molt dur però també hem rebut un premi que és del tot merescut.

Encara és tot molt recent i aquest cop, a diferència d’altres ascensos, vull gaudir de la satisfacció de la feina ben feta. A partir d’aquesta setmana plantejarem totes les coses que calgui: des de la nova plantilla passant pel cos tècnic i altres aspectes de què cal parlar. Mai havíem fet grans celebracions quan aconseguíem un èxit, i aquest cop ho hem volgut fer, per exemple, amb una festa amb socis i aficionats aprofitant la festa major de Llagostera.

Sí, i la intenció és que molts d’ells continuïn a 2a B perquè són vàlids i s’ho han guanyat.

Ara és més fàcil convèncer jugadors perquè tenim una garantia competitiva i una solvència econòmica que abans es desconeixia. També és cert que se’ns ha acabat la compensació que hem gestionat durant els últims anys per baixar de 2a A. Això fa que s’hagi de buscar més recursos econòmics nous i més fonts d’ingressos si volem fer una plantilla amb garanties. Necessitem el màxim de col·laboració, de patrocinadors i de socis si volem ser competitius.

En l’anterior etapa que veníem de tercera, mai buscava l’ascens com a objectiu d’entrada però les coses ens van sortir a la perfecció. Ara l’objectiu serà modest. Salvar la categoria i lluitar per ser competitius. També és cert que en el futbol no hi ha res escrit i a Llagostera ho hem demostrat unes quantes vegades.

No. Depèn d’alguns factors. D’una banda saber de quin suport disposem i quins acords arribem per gestionar les instal·lacions municipals. Hem aconseguit que ens canviïn la gespa però s’ha de solucionar, millorar i parlar més coses. Volem al darrere un poble engrescat a tots els nivells. També pot ser una variable si apareix una proposta d’algun projecte interessant a títol personal. S’ha d’entendre que tothom té un punt d’ambició en la vessant professional.

El primer equip fa temps que va a velocitat de creuer però la base no ens seguia. Hi havia poquíssims equips en categories de formació, i ara hem arribat als 25, amb categories i nivells ben diversos, des dels que només volen jugar a futbol fins als que formen part de plantilles que juguen en les categories més altes del futbol de base.