El projecte no salva cap pota
El no ascens del Girona C, un equip concebut per pujar a tercera divisió, s’afegeix a dues davallades de molta més magnitud com el descens del primer equip a segona A i el del filial, el Peralada, a tercera
L’equip dependent, que des de fa dues temporades era el Girona C, fa vuit anys que es mou entre 1a i 2a catalana
Superar el Manresa en l’eliminatòria d’ascens a tercera divisió tampoc hauria estat cap garantia per al Girona C, perquè difícilment li hauria permès competir a tercera divisió pendent de com acaba el Peralada, però haver-se quedat sense ni el dret esportiu de pujar és un altre fracàs per al tercer equip de l’escala blanc-i-vermella, concebut –per pressupost i perfil de futbolistes–amb l’únic objectiu de pujar. No se’n va sortir en la lliga regular, superat pel Vilassar, ni tampoc en la promoció, pel Manresa.
Que el Girona C s’hagi quedat al terreny de joc sense ascens a tercera divisió és una patacada afegida per al projecte de Montilivi, que ha viscut una temporada 2018/19 negra amb dues garrotades de molta més magnitud. El descens a segona A del primer equip, després de dues temporades a l’elit del futbol espanyol, és el desencís majúscul i incomparable, sobretot després de tenir ben encarrilada la permanència abans d’encallar-se de manera bestial en les deu últimes jornades de lliga. L’endemà de jugar l’últim partit de lliga a primera divisió al camp de l’Alavés –s’hi va confirmar un descens que ja estava cantat des de vuit dies abans, arran de la derrota contra el Llevant–, el Girona va veure com el filial, el Peralada, també perdia la categoria. Com l’equip d’Eusebio, el de Chicho Pèlach depenia d’una carambola en l’última jornada per evitar el descens a tercera divisió, i tampoc se’n va sortir.
Res a veure
La presència d’un equip filial a segona divisió B tenia molt sentit quan el Girona competia a primera divisió, perquè el Peralada li servia per convèncer i atreure futbolistes de projecció. D’una temporada a l’altra, però, l’escenari ha canviat del tot, amb el primer equip a segona A i el Peralada a tercera divisió. Amb aquest context, el Girona farà valer una clàusula inclosa en el contracte de filiació que van firmar l’estiu del 2017 que li permet deixar-lo sense efecte de manera unilateral. Amb aquest pas, el Girona refarà l’estructura de plantilles que tenia per sota del primer equip, amb dues branques els dos últims cursos: el filial (Peralada) a segona B, i l’equip dependent (Girona C) a primera catalana.
Qui sap si aquest doble salt –i l’acord amb el Peralada firmat fa dos estius– s’hauria generat mai si el Girona hagués estat capaç de fer créixer més amunt el seu equip dependent (el Girona B, que va passar a dir-se Girona C arran de la vinculació amb el conjunt alt-empordanès). El club ha acumulat decepcions amb seu equip dependent, que va crear el 2011 i va fer jugar directament a segona catalana –arran d’un acord de fusió amb el Riudellots, que acabava de passar de segona regional a segona catalana amb la reestructuració–. En vuit temporades, el Girona B (més endavant, Girona C) només ha estat capaç de competir a segona catalana –un sol ascens, el curs 2012/13– o a primera catalana.
A les decepcions del Girona, el Peralada i el Girona C, s’hi ha afegit la temporada discreta de l’equip de divisió d’honor juvenil, que ha acabat la lliga en el setè lloc –tres llocs i 23 punts menys que el curs anterior–, lluny de les expectatives. Amb Jofre i Pachón enviats al Peralada, l’equip d’Àlex Marsal ha viscut una temporada difícil i inestable.