L’alt nivell del grup català i la imprevisibilitat del futbol han donat històries del tot inesperades en els play-off. L’ascens del Santboià el 2010, arribant com a quart classificat, o el del Gavà el 2016, després que el club hagués d’afrontar una renovació a mitja temporada, en són dos grans exemples. Però costarà molt de superar la fita que ha aconseguit el Prat. Els potablava han hagut de superar una pluja de problemes durant la primavera per acabar sent l’únic representant català que ha pujat a segona B pel camí llarg. Des de lesions d’encreuats de dos jugadors destacats (Poves i Padilla), passant per un final de lliga desastrós en què va passar de lluitar pel lideratge a haver-se de conformar amb el quart lloc, fins a uns sortejos que el van portar a viatges impossibles d’afrontar per a jugadors amateurs que han de combinar la seva feina amb el futbol. Però el Prat ha tret forces d’on no n’hi havia i en un final de curs etern, on ha hagut d’afrontar, a més, altres lesions musculars importants, ha aconseguit un ascens de categoria majestuós.

La resistència demostrada en el final de lliga va ser canalitzada en el partit de tornada a Portugalete. El Prat, que havia guanyat en l’anada per 2-1, va veure com el seu rival s’avançava de seguida, en el minut 16, però no va entrar en pànic. Va reforçar-se en defensa, no va deixar que el seu rival s’acostés gaire sovint i va aprofitar l’oportunitat per marcar. Del gol de Galder en el minut 16, aprofitant una passada en profunditat que va acabar amb un xut creuat, es va passar a la diana de Txopi, en pròpia porta, en el minut 48. El migcampista del Portugalete es va introduir la pilota en la seva pròpia porteria en una pilota creuada per Guiu amb origen en una falta lateral. A partir d’aquí, el Prat es va defensar; va estar a punt d’augmentar les diferències en una doble ocasió de Moreno i Raíllo però va poder rebre el gol que hauria enviat el xoc a la pròrroga en l’última jugada. Finalment, la pilota va sortir fora i el Prat va celebrar un nou ascens.