L’Olot manté la inèrcia i les bones sensacions. El conjunt entrenat per Raúl Garrido va sortir amb vida d’un dels feus més complicats del campionat, el nou municipal de Cornellà, del qual va marxar amb un punt treballat (1-1) després d’oferir la seva versió més competitiva. I és que els garrotxins van haver-se d’arremangar al petit camp del Cornellà, de dimensions reduïdes, on el joc directe, desplegat per un rival que sap com utilitzar-lo i que en sap treure rèdit, és una constant, i van fer-ho amb èxit. El punt va deixar-los bon regust i els permet continuar invictes amb 4 de 6 punts sumats.

Dins el caos que suposa un partit amb pilotades llargues contínues, l’equip orientat per Garrido va tenir sota control el joc la major part del temps. En la primera part, amb un Vivi omnipresent, que anava a cavall entre el mig del camp i la rereguarda, per ajudar en les disputes aèries, els olotins es van defensar amb ordre, tot i que algun ensurt van tenir amb les internades d’un incisiu Abde i, sobretot, amb el domini aeri de l’ariet del Cornellà, Pablo Fernández, l’encarregat d’abaixar el joc directe dels locals. El punta, de fet, es va acostar al gol en els primers compassos de duel, amb una rematada de cap que va estavellar-se al pal.

Amb pilota, el principal argument visitant va ser Natalio i la seva mobilitat a dalt. El davanter va mostrar-se verinós a l’esquena dels centrals i en una d’aquestes jugades va provocar el penal que va servir perquè Héctor Simón (20’) avancés l’Olot. La diana va frenar l’ímpetu del conjunt dirigit per Guillermo Fernández Romo i els garrotxins van viure els seus moments més còmodes en el matx, però els del Baix Llobregat són també experts a pilota aturada i en una acció d’aquest tipus, just abans del descans (45’), Baro va empatar.

Ja en la represa el joc es va acabar d’empantanar, amb molts més xocs, més faltes i més interrupcions. Es va jugar més aviat poc, tret d’alguna fogonada individual, de Natalio en un bàndol i d’Abde en l’altre, sense encert, i el resultat no es va alterar.