Girona
PEDRO LÓPEZ
FUTBOLISTA DE L’OSCA
“El Girona-Llevant va ser una autèntica bogeria”
“Fa molts anys que jugo a futbol i poques vegades he viscut la tensió que es va viure en aquell partit”
“El Girona, sense jugar bé, et pot guanyar fàcilment”
A nosaltres també ens està costant. És una categoria en què costa trobar la regularitat i fer tres partits molt bons
Pedro López (València, 1983) ja és un veterà. El lateral dret, que ha militat gran part de la seva carrera a primera divisió, a les files del Racing, del Valladolid i del Llevant, continua amb corda, i juga ara a l’Osca, amb el qual demà s’enfrontarà al Girona a El Alcoraz. De l’últim partit contra els blanc-i-vermells, en guarda un bon record, tot i que encara li ve algun calfred rememorant-lo; no fa tant, va ser el 12 de maig del 2019, a Montilivi, en què Girona i Llevant es van jugar la vida en un cara o creu que es van emportar els granota (1-2) i va acabar amb els ossos dels gironins a segona.
Fa molts anys que és a l’elit. Com viu el futbol ara?
Cada any que passa valores més ser-hi. Saps de l’exigència que hi ha i em prenc cada any com s’hi fos l’últim. Em cuido molt, perquè entenc que és l’única manera de continuar i de seguir en la màxima competició; ho visc amb passió, perquè el que em mou és anar cada dia a entrenar-me i a aprendre perquè encara que tingui 35 anys em queden coses per aprendre. Disfruto de la professió.
Ara a l’Osca, després de vuit temporades en el Llevant.
La veritat és que hi estic molt bé. Vaig acabar contracte amb el Llevant, no vaig renovar i vaig tenir la possibilitat de venir a Osca. El projecte em va resultar interessant i vaig venir amb el somni de tornar l’equip a primera divisió.
L’última temporada de granota va ser complicada, amb una permanència molt patida. Sent capità es fa més dur?
Sí. Quan ets el capità tens més responsabilitat perquè ets el cap visible del grup, però al final és tot el grup que va patir moltíssim. Vam ser molt irregulars durant tota la temporada i ens vam acabar salvant precisament a Montilivi contra el Girona.
D’aquest partit li volia parlar...
Va ser un partit de bojos... una bogeria de partit. Recordo que vam poder fer l’1 a 2 en un contraatac que va marcar Bardhi i que vam poder salvar la categoria, però hi havia moltíssima igualtat i aquell dia en qualsevol detall s’hauria pogut decidir la permanència.
Dramàtic.
Sí... Repeteixo, va ser una bogeria. La veritat és que parles amb qualsevol d’aquell vestidor i t’ho dirà. Jo fa molts anys que jugo a futbol i poques vegades he viscut la tensió que es va viure en aquell partit.
Com s’afronta un duel així?
Durant la setmana intentes donar-li normalitat al moment, però és que era un moment molt important. Tant el Girona com nosaltres ens hi jugàvem la vida. Després, quan ets dins, gairebé els jugadors som els que menys patim. A mi em va tocar entrar aviat, al minut 3, perquè es va lesionar Toño i em va enganxar fred, era a la banqueta amb el partit només començat i imagini’s... un moment delicat, però finalment tot va sortir bé.
Recordant el partit, el resultat hauria pogut caure per a qualsevol bàndol.
Hi havia moltíssima igualtat. El Girona ens va pressionar moltíssim, sobretot en la segona part, en què ens ho va posar molt difícil, fins i tot Stuani en va tenir una dins de l’àrea molt clara i ens haurien pogut matar amb aquell gol. Després, a partir de l’1 a 1, l’equip va saber defensar-se bé i en un contraatac vam fer l’1 a 2, que és el que matemàticament ens va donar la salvació.
Ara, amb l’Osca, ha tornat a segona, una categoria que ja coneix perquè va estar-hi amb el Llevant (2016/17) en un curs en què van pujar. És una lliga duríssima.
Si a primera penso que ara hi ha més igualtat que abans, a segona mai ha deixat d’haver-n’hi. És una categoria en què a cada partit pot passar qualsevol cosa. Nosaltres l’altre dia vam perdre contra l’Albacete a casa, dissabte ve el Girona, entre setmana anem a Cadis... hi ha tanta igualtat que aquí no es pot dir allò de: “Juga el tercer contra l’onzè”, cada partit és un món i és supercomplicat.
L’Osca aspira a pujar, com el Girona, però és que n’hi ha molts més amb el mateix objectiu.
És clar. Això passa cada any. No hi ha ni un any a segona divisió que l’objectiu de 14 equips no sigui l’ascens. Per tant, hem de pensar que 7 o 8 equips no podran estar allà. És una lliga molt llarga, en què s’ha de ser regular i en què no es pot fallar tres partits seguits perquè és aleshores quan et pots despenjar.
Com veu al Girona?
Amb molt de respecte. Té una gran plantilla, és un equip increïble amb uns jugadors espectaculars, molts dels quals l’equip manté del curs passat de primera. Serà un partit maco perquè som dos equips que sortirem a guanyar i que tenim molts bons jugadors.
Li està costant, però, arrencar, al Girona, no acaba de trobar la continuïtat en el seu joc.
Sí, però igual que a nosaltres. És una categoria en què costa trobar la regularitat i fer tres partits molt bons, nosaltres tampoc l’estem trobant. També és veritat que tant el nostre com el seu són dos equips que sense jugar bé et poden guanyar un partit perquè tenen jugadors que, en qualsevol moment, poden fer un gol perquè tenen molts recursos. No ens podem refiar perquè, sense jugar bé, el Girona et pot guanyar un partit i, a més a més, molt fàcilment.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.