“No m’ho esperava”, reconeixia amb sinceritat un dels protagonistes a El Sardinero. Aday Benítez celebrava el seu partit número 150 –entre lliga i copa– amb la samarreta del Girona amb una continuïtat que no s’hauria imaginat mesos enrere. Superada una lesió de gravetat que li va fer perdre gairebé tota la temporada passada i que hauria pogut posar en perill fins i tot la seva carrera, el futbolista de Sentmenat no descansa ara ni quan el calendari és més dens. Ha encadenat quatre partits sencers, i això que els tres últims s’han jugat en un marge de vuit dies. “No m’ho esperava, no. Passem molt de sacrifici per arribar bé als partits. No només als entrenaments, sinó abans i a les tardes. Anys enrere no m’ho imaginava. Són un cúmul de coses que em fan estar molt content”, reconeix un dels capitans de l’equip, que no oblida el calvari de la temporada passada. “Estava molt fotut, i potser ningú s’esperava que pogués estar al nivell de jugar tots els minuts ara. És un moment de molta felicitat.”

Aday ha jugat tots els partits de lliga menys el d’Almeria, on Unzué va fer una revolució a l’onze inicial i va fer descansar els homes més habituals. Amb 765 minuts acumulats en deu jornades, només el superen el porter Juan Carlos, els centrals Juanpe i Alcalá i el migcampista Granell. Ha jugat tant al costat esquerre com al dret, sobretot en els últims partits sense Maffeo. Dissabte, contra l’Elx, qui no hi serà és Johan Mojica, convocat amb la selecció colombiana, i és Aday qui té tots els números de tornar a canviar de costat, perquè de moment les alternatives fitxades als laterals –el dretà Jordi Calavera i l’esquerrà Brian Oliván– tenen nul protagonisme.

Aday arriba als 150 partits (102 de segona A, 4 de fase d’ascens, 41 de primera i 3 de copa) consolidat com un dels referents del vestidor. Cita el dia de l’ascens i la victòria contra el Madrid com a “partits per a la història”. “Però ara em quedo amb aquest 0-3 a Santander, després d’una ratxa molt dolenta a fora”, assenyala. I els pitjors records? “El dia del descens, o en partits anteriors com a Valladolid, el primer dia que dius «passarà». Sempre hi ha dies bons i dolents, i per sort en tenim molts de bons en aquest club”, resumeix.