Era la meva promesa als socis. Vaig dir que, si no quedàvem primers, posaria el meu càrrec a la seva disposició.

He d’agrair al meu competidor [Manuel Martínez] que s’hagi presentat. Han estat tres anys i la gent lloava el que fèiem però sempre queda el dubte de quina és l’aprovació real que tens del soci. Ara estic molt satisfet de la resposta. Ara ens venen sis anys que ens agafem amb moltes ganes.

Estem molt satisfets perquè aquesta temporada tots els jugadors que el mister [Jonathan Risueño, que també és director esportiu] ha volgut s’han quedat. Crec que la imatge del club de portes enfora i de portes endins ha millorat. Una de les coses que més feliç em fa és haver rebut la trucada de molts exjugadors nostres felicitant-me. Això vol dir que la gent marxa contenta.

Hem passat de l’UVI a planta però encara no estem a casa ni salvats. Hem travessat el desert i ara ens queda solucionar la meitat del deute, que crec que en dues temporades i mitja o tres el podrem esbandir. Aquest és un dels nostres objectius per al mandat i és que l’Hospitalet es quedi amb el deute a zero, i això penso que, tal com estàvem fa no gaire, és un miracle.

Estem convençuts que aquest any pujarem a segona B. I un cop a segona B, l’objectiu serà fer un equip consolidat per quedar-nos en la categoria, i apropar-nos a d’altres més ambiciosos.

No pot ser que el club de la primera ciutat de Catalunya després de Barcelona (uns 260.000 habitants censats) tingui aquesta distància amb la gent. Fins ara, la nostra prioritat ha estat l’economia però farem un paquet de mesures per intentar que això canviï.

Ara mateix no. Amb el deute que tenim és molt difícil fer-ho perquè el capital social que t’adjudiquen [el Consell Superior d’Esports] és el doble del teu deute més 60.000 euros. Per tant, fins que no eixuguis el deute, no té sentit. Però vaja, tard o d’hora jo crec que tots acabarem passant per aquest camí.

Rotundament, sí. És insostenible. És l’única solució, de fet. El Prat, per exemple, necessita buscar els recursos per reduir el seu deute. En un club amb la quantitat de socis del Prat, el Badalona o nosaltres mateixos no hi ha una gran diferència entre club i SAE, perquè estendràs participacions que seran assequibles i els socis, que tenen prioritat per adquirir-ne, n’adquiriran. Una altra cosa és l’ajut públic però aquí és necessari fer una fundació perquè aquesta subvenció vagi per als equips de la base.

Absolutament. Van venir a votar vuit regidors, de diferents colors, i això és molt positiu. Amb l’Ajuntament només puc tenir paraules d’agraïment.

El primer any, vam assolir la presidència un 15 de juny i amb prou feines vam poder aconseguir un grup de jugadors que van donar la cara, d’altra banda, fins al final. I, després, han estat dos cursos en què hem fet la promoció d’ascens, cosa que cap altre equip del grup pot dir. Ara estem imbatuts, anem segons i tothom està molt content i jugant de manera sensacional. La diferència és que hem canviat jugadors més veterans per d’altres de més joves, amb més gana, i això ha estat un canvi molt important. Però vaja, això és molt llarg i serà molt difícil i, de vegades, ens han faltat petits detalls.