Girona i Elx es tornaran a veure les cares. No és que sigui un xoc recurrent el que protagonitzaran gironins i il·licitans demà a Montilivi; de fet, en la LFP han coincidit en set temporades, vuit amb aquesta, totes a segona divisió A, però sí que ambdues entitats alberguen una relació. I és que són molts els futbolistes que han vestit les samarretes dels dos equips; fins a 20 en el futbol professional.

Que tots dos clubs hagin estat a la plata en la darrera dècada sent, en determinats i diferents moments, equips capdavanters de la categoria, és segurament la principal causa que hagin compartit jugadors. L’auge més recent de l’Elx va arribar amb l’entrada de segle, quan es va confirmar com un equip de segona A i en un dels potents amb el pas de les campanyes. “Quan em van trucar a la porta perquè hi anés va ser per fer un pas endavant”, explica Jordi Xumetra, que va canviar el Girona per l’Elx a l’estiu del 2010. “Ho vam passar molt malament. Vaig marxar l’any del penal de Kiko Ratón, en què quasi baixem, vam estar mig any sense cobrar... i l’Elx acabava de fer el play-off. En aquell moment les tornes estaven girades, l’Elx era un dels grans de la categoria”, recorda el de l’Estartit.

“En el meu cas va ser un fitxatge per progressar, per anar a un equip gran, i en tinc bon record, em va reforçar molt”, rememora en la mateixa línia Roberto Peragón, que va incorporar-se a l’Elx el 2004, cinc anys abans de desembarcar en el Girona, en un moment en què els il·licitans aspiraven al més alt. “El club tenia potencial per créixer molt més, però no s’acabaven de fer els passos”, assegura Peragón.

Finalment, el club valencià va endevinar la tecla i el curs 2012/13 va pujar a primera, però va perdre la categoria el curs següent per un descens administratiu i en poc temps es va veure amb els ossos a segona B. “És un club molt inestable, amb moltes possibilitats, això sí. Ara mateix estan en un bon moment, després d’haver recuperat la categoria”, manifesta Fran Noguerol, un altre jugador que també va vestir la samarreta il·licitana i la gironina. “El meu pas per Elx va ser més important que per Girona, per la quantitat de temporades, però totes dues van ser experiències molt maques”, diu el gallec, que va militar en l’Elx de principi de segle, aquell que s’havia de consolidar a segona A, i en el Girona que començava a assentar les bases del que és ara, fa prop d’una dècada, en què va jugar amb Peragón. “Es va crear l’himne, la gent es va començar a involucrar, es va millorar l’estadi, esportivament també es va posar la primera pedra, amb la directiva i el cos tècnic, i ara el Girona és un club gran, amb una afició consolidada al darrera i una ciutat que s’identifica amb l’equip”, opina Peragón. “El Girona, amb el City a darrere, ha fet un pas de gegant, és un dels grans de la categoria i tothom li té respecte”, coincideix Xumetra.