L’Olot va empatar a un gol contra l’Espanyol B en un matx frenètic que va posar fi a l’alegria dels garrotxins després de veure com una errada de Carles Mas en el minut 43 permetia a Ferran fer el 0-1. En el 91, l’estrena golejadora d’Álvaro Salinas amb la samarreta olotina va ajudar els de la Garrotxa a rescatar un punt per lligar el segon empat consecutiu en el campionat.

Els olotins movien la pilota amb paciència tot esperant la desmarcada bona dels atacants per trencar l’esquena de la defensa. Peque i Natalio no es van cansar de rebre entre línies i desmarcar-se, moltes vegades sabent que no tindrien èxit però que generarien espais per a les arribades dels carrilers, ahir Kilian i Pep. L’encarregat de fer la passada en moltes ocasions va ser Jordi Masó, incansable en la medul·lar. De fet, del de Fontcoberta va ser la passada que Kilian va enviar als núvols (11’) o que Peque va enviar tova a les mans d’Adri López (12’).

L’Espanyol B es va despertar i va desfer-se del domini garrotxí. Abans de gaudir de les primeres arribades, Adri López va enviar a córner un xut des de la frontal de Pep a passada de Kilian Grant (19’). La maquinària ofensiva del filial periquito va començar a carburar amb dos xuts de Max Marcet (21’ i 28’), el segon amb intervenció providencial de Ballesté.

Kilian va tornar a avisar amb un llançament perillós després d’una falta lateral a la zona de tres quarts servida per Hèctor Simón (39’), però va ser l’Espanyol B qui es va avançar de la manera més còmica. Carles Mas va intentar protegir una pilota que es perdia per la línia de fons, però Moha li va guanyar la partida, va cedir a Ferran, que va superar un Pol Ballesté ja batut (43’).

En la segona part, les ocasions van ser escasses i el partit es va trencar en molts moments. A l’Olot, sense control, li va costar generar joc ofensiu, mentre que l’Espanyol B esperava el moment per trenar el contraatac perfecte amb els seus velocistes més avançats. En el primer minut del temps afegit, va ser Salinas qui va poder posar la bota a una centrada de Kilian Grant per fer esclatar d’eufòria el municipal i rescatar un bon punt que feia justícia als mèrits dels de Raúl Garrido.