Encara faltava una hora per començar el partit i les pilotes que hi havia damunt del terreny de joc, preparades per a l’escalfament dels jugadors, es movien soles. No hi havia fantasmes. Ho veia i ho notava tothom: el vent bufava amb força i amenaçava d’alterar un partit que ja semblava prou complicat pel sol fet de jugar sobre una gespa artificial d’escassa qualitat. No és agradable visitar el camp de l’Eixea i les dades d’aquesta temporada no enganyaven gens: ningú no hi havia guanyat i només l’Ebre hi havia marcat un gol. L’Olot les va trencar totes.

La primera mitja hora dels homes de Raúl Garrido va ser d’un nivell molt alt. Intensos en la pressió, atents a cada pilota dividida, constants en les arribades a l’àrea contrària i efectius només de començar. El primer xut va portar al primer gol. Amb el vent a favor, Xumetra ho va provar des del vèrtex de l’àrea i primer el porter i després un defensa van refusar el perill a servei de banda. Així va néixer la pilota del 0-1, perquè immediatament després Chavarría va fer una assistència a Pedro del Campo i l’empordanès, sol a dins l’àrea, la va convertir en gol.

L’Olot va fer una gran primera part i hauria pogut engreixar la diferència –Kilian Grant va tenir l’ocasió més clara amb una vaselina davant de Rafa Santos–, però en el descans va beneir el 0-1. El va conservar de miracle. En els últims deu minuts, l’Eixea va arribar a xutar dos penals. Comesos per Carles Mas (34’) i Aspar (44’), tots dos els va provocar i llançar Albert Torras, i tots dos els va fallar. En el primer, Ballesté va encertar la trajectòria de la pilota, però en el segon va ser el mateix migcampista local –el pitxitxi del grup– que va enviar el xut a fora.

El cop psicològic per a l’Eixea es va agreujar en començar la segona meitat. Els aragonesos passaven a jugar amb el vent a favor, però no van tenir temps de comprovar-ho que l’Olot ja els havia marcat el 0-2. En el primer minut de joc, Xumetra es va inventar un bon xut a dins l’àrea, ajustat al pal dret de la porteria de Santos, i l’Olot va celebrar un gol decisiu. Li va donar la tranquil·litat que necessitava per resistir de cara al vent i, al final, amb prou feines va patir. Amb molt d’ofici, els garrotxins es van assegurar la segona victòria consecutiva, la primera que aconsegueixen aquest curs a fora de casa.