“Soc aquí per ajudar i per a quan l’entrenador em necessiti.” Jonathan Soriano va deixar clar des del primer dia que va trepitjar Girona que sabia a què venia. L’ariet del Pont de Vilomara, amb una dècada a les espatlles marcant gols arreu, va decidir aquest estiu tornar a Catalunya després de dues exòtiques experiències, a la Xina i a l’Aràbia Saudita, precedides de sis cursos al Salzburg austríac, equip en què va ser capità i del qual va marxar com una llegenda. I va escollir el conjunt blanc-i-vermell per iniciar un nou repte, això sí, diferent. I és que, acostumat a jugar i ser sempre una peça capital, el davanter de 34 anys va acceptar formar part d’un equip en què, a priori, el seu rol és secundari, a l’ombra de Cristhian Stuani, golejador i emblema del club, un jugador també veterà, de 33 anys, que, a més, és internacional amb l’Uruguai i per al qual es necessitava un substitut amb garanties quan li toqués marxar a jugar amb la selecció.

Soriano, doncs, havia d’esperar el seu moment per ajudar. I dos mesos i tres entrenadors després, ha arribat. La lesió a l’adductor esquerre no permetrà a Stuani jugar divendres contra el Tenerife a Montilivi, i serà el torn de l’atacant català, que es troba millor que mai al Girona després de marcar el seu primer gol diumenge, al feu de l’Extremadura. “Em vaig treure un pes de sobre”, va explicar ahir en declaracions als mitjans del club el dorsal 19, que havia jugat quatre estones abans de visitar Almendralejo, dia en què va disputar 40 minuts. “Acumulava quatre partits en què sí que és veritat que havia jugat poc, 10 o 15 minuts. Sempre m’havia tocat entrar en una situació complicada, amb el resultat en contra, i no havia pogut generar pràcticament cap ocasió, només la de l’Osca, que me la van anul·lar. Per a un davanter, poder ajudar l’equip marcant gols sempre és important”, va manifestar.

L’ariet serà titular divendres per primer cop a la punta de llança d’un conjunt que ara, amb Pep Lluís Martí a la banqueta, busca l’estabilitat. “Una vegada tinguem aquesta regularitat en els resultats i aconseguim ser un equip fort tant a casa com a fora, estarem al capdavant”, va indicar l’artiller, que creu que un dels motius pels quals l’equip no acaba de trobar-se és mental. “No és fàcil. Gran part del grup estava a primera divisió, en estadis diferents, amb viatges diferents, i ara això no és primera, és segona. El que hem de fer és adaptar-nos-hi tan ràpid com puguem i saber on som”, va dir. “Hem de saber que això és segona, que juguem a segona, i oblidar-nos de primera. Ara mateix no podem fer res més. No hem de pensar ni en l’any passat ni en el que ve; hem de pensar en aquest. Som a segona. Hem de lluitar, córrer, patir i tirar els partits endavant”, va argumentar l’ariet, a les portes del seu moment.