Un Peralada a bon ritme
Accelerada. Els xampanyers han arribat als 20 punts en tretze jornades. Només havien necessitat menys partits per fer-ho en dos dels vuit cursos a tercera
Tot i els dubtes que es van generar a l’inici del curs, encara amb l’equip en construcció i el cos tècnic aclimatant-se a la plantilla –els de l’Alt Empordà van sumar només un punt dels dotze primers en joc–, el Peralada ha premut l’accelerador i gràcies a la victòria en el duel gironí contra el Banyoles (1-0) ha arribat a la barrera dels 20 punts. El conjunt dirigit per Albert Carbó ha sumat setze dels últims 21 punts en joc, que juntament amb el triomf automàtic de la cinquena jornada quan s’havia d’enfrontar al Reus, retirat de la competició, l’han fet enfilar-se fins als vint punts en tretze enfrontaments de lliga. Els xampanyers són desens en la taula amb un marge de deu punts respecte al descens de categoria i a només quatre del play-off d’ascens, i és que, el conjunt peraladenc només havia arribat a la vintena de punts abans de la tretzena jornada en dues de les vuit anteriors temporades en què va competir a tercera divisió.
Els capítols a part
Normalment, el Peralada ha estat un equip modest entre els clubs que competeixen a tercera. En el curs 2004/05, amb Raül Agné a la banqueta i damunt el terreny de joc amb jugadors com Arnau Sala, Jose Martínez, Uri Santos o Abel Solé, els empordanesos van necessitar deu jornades, i és que l’equip es trobava en una històrica segona posició. El conjunt d’Agné va acabar llavors en cinquena posició amb 64 punts, a un sol del Reus, per tant, a les portes del play-off. Aquell va ser el millor Peralada fins la campanya 2016/17 en què, amb Arnau Sala llavors a la banqueta, els registres van quedar estripats. Els de l’Alt Empordà van arribar i superar els vint punts en tan sols vuit jornades –set victòries i un empat–, van fer suar el títol de lliga a l’Olot i van arribar fins als 77 punts. La via del play-off no va funcionar però els xampanyers van acabar pujant a segona B gràcies als mèrits que li van permetre comprar una plaça a través del Girona.
Les temporades en què el Peralada ha hagut d’esperar més per sumar els vint punts van ser en l’estrena la 2002/03 (21a jornades) i en la 2006/07 (24). En aquesta darrera, l’equip va baixar a primera catalana i hi va competir durant set cursos.