L’aterratge de Pep Lluís Martí a Girona ha servit a l’equip per canviar la dinàmica en què s’havia instal·lat. Set punts dels últims nou disputats, en tres partits en què, tot i que el conjunt blanc-i-vermell no ha ofert una versió radicalment diferent del que estava fent, almenys sí que s’ha mostrat més competitiu i ha aconseguit tirar endavant els resultats. Això és el que persegueix Martí, que té clar per on passa el camí fins a l’objectiu: “La segona A demana competitivitat. Tenir un equip molt sòlid, que sàpiga el que ha de fer tant en atac com en defensa, i adaptar-se a aquestes circumstàncies”, va explicar el tècnic en una entrevista a aquest diari la setmana passada. “És una categoria en què ningú et regala res. Tot es guanya per mèrits, predisposició, entrega, sacrifici, saber interpretar cada partit”, hi afegia, i sentenciava: “L’únic que val és guanyar.”

I guanyar, precisament, és una cosa que li està costant quan té al davant un rival d’altura. Les dades canten: el Girona només s’ha imposat a equips que estan actualment de mitja taula en avall, del dotzè al cuer, és a dir, no està sent capaç de superar els millors del campionat. De fet, dels sis conjunts que ocupen les posicions d’ascens directe i promoció, no ha pogut sumar contra cap. Si bé és cert que no s’ha enfrontat amb tots, ha jugat contra quatre d’aquests equips, quatre duels que es tradueixen en quatre derrotes. Les desfetes contra el Cadis (2-0), l’Almeria (3-1), l’Osca (1-0) i l’Albacete (1-0), primer, tercer, quart i sisè, respectivament, posen de manifest aquesta dificultat que està tenint. Dels sis primers classificats actuals, li falta jugar contra el Numància i el Fuenlabrada. Aquest últim, el segon en la taula en llocs d’ascens directe, el visitarà diumenge a Montilivi (18 h), duel que esdevindrà una ocasió d’or per al Girona per trencar aquesta estadística i, de retruc, acostar-se al capdavant de la taula. Zero punts sumats contra els equips que, com el conjunt blanc-i-vermell, aspiren a pujar a primera divisió és un bagatge pobríssim.

Per tant, el grup gironí necessita elevar el nivell contra els rivals de dalt. Les set victòries que acumula el situen com el cinquè que més n’acumula en el campionat: només el superen, amb 8, l’Osca, la Ponferradina i l’Albacete, i amb 11, l’intractable Cadis. És, doncs, evident que el que el condemna a la vuitena posició i a estar a 4 punts de l’ascens directe i a 12 del lideratge no és ja el fet de no guanyar, sinó no sumar contra els conjunts capdavanters. Al vestidor ho tenen clar: “És important no perdre contra els de dalt. Seguir amb aquesta regularitat. Si ets regular i no vas perdent, estaràs allà dalt, que és el què importa”, explicava Marc Gual després del punt obtingut contra la Ponferradina aquest cap de setmana, que, vistos els números dels blanc-i-vermells contra els de mitja taula en amunt, van entomar com a positiu. “És una lliga que la marquen els petits detalls. Sempre volem sumar els tres punts, som el Girona, volem sempre la victòria, però sempre és important sumar, i aquest punt a fora ens donarà confiança”, va dir en la mateixa línia que el seu company Brian Oliván.

I és que els triomfs assolits són només contra els equips que estan a baix. Dels que ha derrotat, el que més amunt està és el Rayo (12è) i el segueix Las Palmas (15è). Dels cinc restants, tots flirtegen amb els llocs de descens: l’Extremadura (17è), el Tenerife (18è), el Màlaga (19è), el Racing (21è) i el Deportivo (22è). I no només això: també en el moment en què s’hi va enfrontar eren a sota. Excepte el Rayo, un equip que en principi està cridat a mirar a dalt i que s’entreveu que haurà de remuntar el vol, i el Màlaga, amb el qual es va trobar molt aviat, en la jornada 4, tota la resta de victòries van ser contra rivals que aleshores estaven a baix de tot, com ara.