Res no altera a Stuani. Ni marxar dues setmanes amb la selecció, ni els cants de sirena provinents de Barcelona, ni tampoc un partit tancat, contra un os, en què amb prou feines li arriba la pilota. No es despista el charrúa de l’objectiu, el gol, i ahir va tornar a fer aixecar Montilivi amb dos més amb els quals va liderar una nova victòria del Girona. I és que l’uruguaià no s’atura: suma 12 dianes en 13 partits disputats i és ja amb claredat el màxim golejador de la categoria amb 3 d’avantatge sobre els seus perseguidors Ortuño, de l’Oviedo, i Luis Suárez, del Saragossa, que en sumen 9.

I això que el partit contra el Fuenlabrada era propici perquè un punta desconnectés. Davant d’un rival molt tancat, el Girona no aconseguia generar situacions a l’àrea del rival i va costar-li molt trobar l’ariet. En el joc en llarg, el 7 blanc-i-vermell va haver d’enfrontar-se a dos centrals d’envergadura, Juanma Marrero i David Prieto, potents en el joc aeri, i en zona de finalització, només va poder aparèixer en dues ocasions abans dels gols, perilloses, evidentment. Sempre amb Mojica com a soci, en la primera va desviar amb el cap un xut des de 40 metres del colombià, que va acabar marxant del pal; en la segona va rematar una fantàstica centrada del lateral esquerre al segon pal, que tampoc va trobar porteria. “És un jugador que marca la diferència”, va confessar en zona mixta el mateix David Prieto al final d’un partit en què el va haver de patir. “Ja va fer una gran temporada passada a primera divisió i ara a segona continua. Porta 12 gols... En la categoria pot ser determinant, evidentment”, hi va afegir el central del Fuenlabrada.

Stuani, doncs, com sol ser habitual, va ser el factor diferencial. Ell és el 55% dels gols de l’equip a la lliga i els d’ahir, a més de ser útils per al conjunt blanc-i-vermell, van ser de molt bella factura. Sobretot el primer, en què va exhibir sang freda i qualitat dins l’àrea. Tot va començar en una gran recuperació de Maffeo, que va associar-se amb Borja García i aquest es va treure del barret una passada picada per sobre de la defensa amb Stuani com a destinatari, que va inventar-se una subtil retallada per controlar la pilota amb la qual va treure’s de sobre Glauder i va quedar sol, amb tot a favor, per definir amb classe davant de Biel Ribas. En el segon només va haver d’estar a punt a dins de l’àrea, amb la canya preparada, per pescar una passada de la mort de Jonatan Soriano, en una jugada brillantment iniciada per Borja García. La d’ahir va ser la tarda de Stuani, una més per a la col·lecció, i segur que no serà l’última.