Vivancos aixeca el dit
2a divisió B. El mig de Bescanó va tornar a ser titular i va completar els 90 minuts després d’onze jornades. Vivi, que va mostrar un gran nivell, s’ha pres la inactivitat amb tossuderia i constància
Totes les victòries deixen alegries per als equips que les aconsegueixen i la de l’Olot contra l’Atlètic Llevant al municipal (3-0) en va deixar diverses. Una d’aquestes va ser comprovar com Albert Vivancos tornava a l’onze titular de Raúl Garrido onze jornades després –l’última titularitat del de Bescanó va ser a casa contra el Lleida Esportiu el 8 de setembre (0-1)–. Vivi va demostrar que ha aprofitat la inactivitat per treballar com el que més i agafar el millor to físic possible després de la lesió de gravetat que es va fer fa poc més d’un any defensant la samarreta del Salmantino –es va trencar els lligaments encreuats–: “Tenia moltes ganes de tornar a jugar 90 minuts i ajudar l’equip. A més, el resultat va ser immillorable, per tant, només puc estar content per com va anar tot”, comentava el migcampista, que afegia: “Vaig arribar a l’Olot després d’estar nou mesos pràcticament parat. Estava recuperat del genoll però evidentment apareixen altres problemes musculars típics de la inactivitat o la falta de ritme i això no et permet estar còmode. Fa setmanes, però, que estava en plenes facultats i molt ben preparat.”
Amb el bon nivell de l’equip, una de les opcions que tenia el bescanoní de treure el cap a la titularitat era una lesió d’un company i, en aquest aspecte, la de Jordi Masó l’ha ajudat: “No volia que s’allargués més ja que pensava que com més temps passés, més em costaria tornar a agafar el ritme. Em vaig sorprendre fins i tot jo mateix de com de bé em vaig sentir durant el partit”, deia el jugador format al Girona, que es marca l’objectiu de mantenir la posició i posar encara més difícils les coses al seu entrenador: “La competència al mig del camp em fa millorar, és bona per a tots i a l’Olot més, ja que competeixo amb amics. Amb en Masó ens coneixem molt i també amb en Pedro, i és que ell em va ajudar a recuperar el genoll cada dia [el figuerenc és fisioterapeuta] i hi ha complicitat.”
Tornada al Rico Pérez
Vivi jugarà diumenge que ve contra l’Hèrcules, un dels seus exequips. El mig tornarà així al Rico Pérez després que la campanya 2015/16 defensés els colors dels alacantins en la que va ser la seva primera experiència lluny de Girona –el club blanc-i-vermell el va cedir en el mercat d’hivern–: “Va ser una experiència increïble. Vaig arribar-hi al gener després de no tenir minuts amb el Girona però em vaig lesionar només arribar. Era la meva primera experiència fora de casa però tot va canviar. Em vaig recuperar i ho vaig jugar tot fins al final, amb play-off inclòs. L’últim record que hi tinc és la final contra el Cadis, per tant, serà especial”, deia el jugador de l’Olot.
CONTRA EL LLEVANT
Vivi va jugar gairebé el triple (90 minuts) que en els deu partits anteriors (37)EL PROTAGONISTA
