Totes les victòries deixen alegries per als equips que les aconsegueixen i la de l’Olot contra l’Atlètic Llevant al municipal (3-0) en va deixar diverses. Una d’aquestes va ser comprovar com Albert Vivancos tornava a l’onze titular de Raúl Garrido onze jornades després –l’última titularitat del de Bescanó va ser a casa contra el Lleida Esportiu el 8 de setembre (0-1)–. Vivi va demostrar que ha aprofitat la inactivitat per treballar com el que més i agafar el millor to físic possible després de la lesió de gravetat que es va fer fa poc més d’un any defensant la samarreta del Salmantino –es va trencar els lligaments encreuats–: “Tenia moltes ganes de tornar a jugar 90 minuts i ajudar l’equip. A més, el resultat va ser immillorable, per tant, només puc estar content per com va anar tot”, comentava el migcampista, que afegia: “Vaig arribar a l’Olot després d’estar nou mesos pràcticament parat. Estava recuperat del genoll però evidentment apareixen altres problemes musculars típics de la inactivitat o la falta de ritme i això no et permet estar còmode. Fa setmanes, però, que estava en plenes facultats i molt ben preparat.”

Amb el bon nivell de l’equip, una de les opcions que tenia el bescanoní de treure el cap a la titularitat era una lesió d’un company i, en aquest aspecte, la de Jordi Masó l’ha ajudat: “No volia que s’allargués més ja que pensava que com més temps passés, més em costaria tornar a agafar el ritme. Em vaig sorprendre fins i tot jo mateix de com de bé em vaig sentir durant el partit”, deia el jugador format al Girona, que es marca l’objectiu de mantenir la posició i posar encara més difícils les coses al seu entrenador: “La competència al mig del camp em fa millorar, és bona per a tots i a l’Olot més, ja que competeixo amb amics. Amb en Masó ens coneixem molt i també amb en Pedro, i és que ell em va ajudar a recuperar el genoll cada dia [el figuerenc és fisioterapeuta] i hi ha complicitat.”