Un any d’alegries constants
El 2019. El Llagostera ha recuperat el somriure aquest any amb el retorn a la categoria de bronze com a èxit principal, a més de la classificació per a la final de la copa Catalunya
Demà passat es posarà el punt final al 2019, un any que durant molt de temps serà recordat per un Llagostera que avui torna als entrenaments. I és que pocs clubs han viscut els 365 dies tan plens de felicitat com l’equip gironí, que ha anat complint pràcticament tots els objectius que s’havia marcat. La gran fita, sens dubte, és el retorn a la categoria de bronze només un any després de viure el drama de baixar a tercera, però els llagosterencs han continuat vivint alegries en el nou curs gràcies a un molt bon començament de temporada i a la classificació per a la final de la copa Catalunya.
Per al Llagostera aquest any es resumeix pràcticament amb dos partits, els de l’eliminatòria de campions contra el Portugalete amb l’ascens a 2a B en joc. Dos partits en què el Llagostera va gaudir molt més que patir, perquè els d’Oriol Alsina hi van arribar en un estat de forma excepcional, com una màquina d’aniquilar rivals. D’aquesta manera ho van deixar gairebé vist per a sentència en l’anada al municipal (2-0) i van poder viure amb tranquil·litat la tornada a Portugalete, on només va caldre celebrar l’ascens (1-1).
La feina, però, venia de lluny, i és que des del primer dia el 2019 prometia ser un any feliç, perquè el Llagostera el va començar compartint el lideratge de tercera amb l’Hospitalet. Des de llavors els d’Oriol Alsina només han fet més que mostrar la seva versió més competitiva en la lliga, amb 41 punts en 20 jornades, que els va servir per consolidar-se al capdavant de la taula i aixecar el títol de lliga de tercera.
El que ha aconseguit el Llagostera després de l’ascens és donar continuïtat a la inèrcia positiva, perquè el primer tram de temporada a 2a B ha estat excel·lent, amb 27 punts en 18 jornades –set victòries, sis empats i cinc derrotes–. Un altre gran èxit que permet a l’equip gironí d’encarar el 2020 amb la feina molt ben encarrilada per acabar aconseguint la permanència i, fins i tot, la classificació per a la copa.
A les copes, sort dispar
Els èxits del Llagostera en els darrers mesos de l’any s’han traslladat també a la copa Catalunya, i és que els d’Oriol Alsina han aconseguit per primera vegada en la seva història la classificació per a la copa Catalunya després de superar en les eliminatòries prèvies l’Europa, el Sant Andreu, el Vilassar i el Prat. Un premi que es pot traduir en una alegria encara més gran el 2020 si superen l’Hospitalet en la final. L’únic però del 2019 per al Llagostera és l’eliminació en la primera eliminatòria de la copa, després de caure a casa en la pròrroga contra l’Haro (0-1).
Les lesions i Òscar Álvarez
Fora del que són els resultats esportius, aquest any també ha deixat altres qüestions importants. Una de força desagradable, que la plantilla s’ha vist afectada per les greus lesions al genoll. El primer a caure va ser el capità Pitu Comadevall, que es va lesionar en la promoció d’ascens i que és en el tram final de la seva recuperació; després va tocar a Maymí, que va recaure per tercera vegada al començament de la temporada; i al novembre va tocar el rebre a David Bigas durant el partit contra l’Ebre. D’altra banda, i sense tenir res a veure amb la infermeria, aquest any també serà recordat per una baixa inesperada, la del segon entrenador Òscar Álvarez. El tècnic, inseparable braç dret d’Alsina, va deixar el club després de vuit anys per començar una nova aventura a la banqueta del València com a ajudant d’Albert Celades.