L’embranzida d’Ignasi Miquel

Comença a treure el cap Ignasi Miquel al Girona, per tal de redreçar el rumb d’un tra­jecte que no és gaire fructífer fins al moment. Al cen­tral, ater­rat a mit­jans d’agost, en el tram final de la pre­tem­po­rada, pro­ce­dent d’un equip de pri­mera, el Getafe, se li entre­veia un paper impor­tant a l’equip que encara no ha pogut pro­ta­go­nit­zar. El de Cor­bera, de 27 anys, va enro­lar-se al con­junt blanc-i-ver­mell perquè hi hagués un salt de qua­li­tat a l’eix defen­siu, i aviat es va fer notar, amb bones actu­a­ci­ons sent titu­lar les dues pri­me­res jor­na­des amb Juan Car­los Unzué a la ban­queta, però una ino­por­tuna lesió el va atu­rar.

Abans del ter­cer par­tit de lliga, fent un xut en un entre­na­ment, es va lesi­o­nar: tren­ca­ment fibril·lar al quàdri­ceps esquerre, una lesió con­si­de­ra­ble que el va apar­tar més de dos mesos del ter­reny de joc. Durant aquest temps es van pro­duir relle­vants esde­ve­ni­ments al vol­tant de l’equip, amb la des­ti­tució d’Unzué i l’arri­bada de Pep Lluís Martí al cap­da­vant. Quan el pre­pa­ra­dor balear va aga­far les reg­nes del con­junt gironí, Ignasi Miquel con­ti­nu­ava lesi­o­nat, també Juanpe, i no va tenir altra alter­na­tiva que apos­tar per Alcalá i Ramalho a la rere­guarda, una pare­lla que li va fun­ci­o­nar, que li va durar sis jor­na­des i amb la qual no va conèixer la der­rota –qua­tre victòries i dos empats–. Amb aquest esce­nari, l’equip acon­se­guint resul­tats i Alcalá i Ramalho a la defensa, un cop recu­pe­rat de la lesió mus­cu­lar, poques pos­si­bi­li­tats va tenir el català, que no entrava ni tan sols en les con­vo­catòries, a l’ombra dels dos titu­lars i del suplent Juanpe, fut­bo­lista també de pes i que es va recu­pe­rar abans que ell. “M’encan­ta­ria posar-los tots, però només n’hi caben divuit, i això és la meva feina. Quan els toqui jugar, moment que arri­barà segur, esta­ran en per­fec­tes con­di­ci­ons de fer-ho bé”, mani­fes­tava Martí sobre la situ­ació.

I l’opor­tu­ni­tat a Ignasi Miquel final­ment va arri­bar-li amb la copa, gai­rebé qua­tre mesos després del seu últim matx de blanc-i-ver­mell. Al feu del Lina­res, de ter­cera divisió, va rea­parèixer i va com­ple­tar els 90 minuts for­mant eix amb Ramalho en la victòria dels blanc-i-ver­mells (1-2), i dues set­ma­nes després va poder repe­tir en la lliga, a casa del Rayo Valle­cano, aquesta vegada jugant jun­ta­ment amb Juanpe i amb der­rota (1-0). Tot i per­dre a Valle­cas, el defensa de Cor­bera de Llo­bre­gat va ofe­rir una bona versió, després de molt de temps sense com­pe­tir en el cam­pi­o­nat de la regu­la­ri­tat, 135 dies exac­ta­ment. “Ho ha fet molt bé”, va dir Martí en roda de premsa al final de l’enfron­ta­ment. “L’he vist molt bé, com a Juanpe. Tenim qua­tre cen­trals i qual­se­vol que jugui pot fer-ho bé i ho farà bé perquè tenim con­fiança en ells. En funció del que veiem en els entre­na­ments, de les sen­sa­ci­ons que ens trans­me­ten i del rival, deci­dim quins són els dos cen­trals que juguen”, va acla­rir l’entre­na­dor.