Comença a treure el cap Ignasi Miquel al Girona, per tal de redreçar el rumb d’un trajecte que no és gaire fructífer fins al moment. Al central, aterrat a mitjans d’agost, en el tram final de la pretemporada, procedent d’un equip de primera, el Getafe, se li entreveia un paper important a l’equip que encara no ha pogut protagonitzar. El de Corbera, de 27 anys, va enrolar-se al conjunt blanc-i-vermell perquè hi hagués un salt de qualitat a l’eix defensiu, i aviat es va fer notar, amb bones actuacions sent titular les dues primeres jornades amb Juan Carlos Unzué a la banqueta, però una inoportuna lesió el va aturar.

Abans del tercer partit de lliga, fent un xut en un entrenament, es va lesionar: trencament fibril·lar al quàdriceps esquerre, una lesió considerable que el va apartar més de dos mesos del terreny de joc. Durant aquest temps es van produir rellevants esdeveniments al voltant de l’equip, amb la destitució d’Unzué i l’arribada de Pep Lluís Martí al capdavant. Quan el preparador balear va agafar les regnes del conjunt gironí, Ignasi Miquel continuava lesionat, també Juanpe, i no va tenir altra alternativa que apostar per Alcalá i Ramalho a la rereguarda, una parella que li va funcionar, que li va durar sis jornades i amb la qual no va conèixer la derrota –quatre victòries i dos empats–. Amb aquest escenari, l’equip aconseguint resultats i Alcalá i Ramalho a la defensa, un cop recuperat de la lesió muscular, poques possibilitats va tenir el català, que no entrava ni tan sols en les convocatòries, a l’ombra dels dos titulars i del suplent Juanpe, futbolista també de pes i que es va recuperar abans que ell. “M’encantaria posar-los tots, però només n’hi caben divuit, i això és la meva feina. Quan els toqui jugar, moment que arribarà segur, estaran en perfectes condicions de fer-ho bé”, manifestava Martí sobre la situació.

I l’oportunitat a Ignasi Miquel finalment va arribar-li amb la copa, gairebé quatre mesos després del seu últim matx de blanc-i-vermell. Al feu del Linares, de tercera divisió, va reaparèixer i va completar els 90 minuts formant eix amb Ramalho en la victòria dels blanc-i-vermells (1-2), i dues setmanes després va poder repetir en la lliga, a casa del Rayo Vallecano, aquesta vegada jugant juntament amb Juanpe i amb derrota (1-0). Tot i perdre a Vallecas, el defensa de Corbera de Llobregat va oferir una bona versió, després de molt de temps sense competir en el campionat de la regularitat, 135 dies exactament. “Ho ha fet molt bé”, va dir Martí en roda de premsa al final de l’enfrontament. “L’he vist molt bé, com a Juanpe. Tenim quatre centrals i qualsevol que jugui pot fer-ho bé i ho farà bé perquè tenim confiança en ells. En funció del que veiem en els entrenaments, de les sensacions que ens transmeten i del rival, decidim quins són els dos centrals que juguen”, va aclarir l’entrenador.