David González Plata (Badajoz, 1991), més conegut com a Nono, és un dels referents de l’equip que avui visita Montilivi. L’atacant, tot i no ser un golejador nat, és el màxim artiller del conjunt de l’Almendralejo, on està jugant la primera temporada. I és que Nono, natural d’Extremadura, va deixar casa seva als divuit anys per enrolar-se al Rayo Vallecano juvenil, on més tard va arribar a debutar amb el primer equip; després va passar per l’Almeria B, l’UCAM i l’Alcorcón, fins que aquest estiu va acceptar la proposta de l’Extremadura.
Per primera vegada a l’equip de la seva terra...
Sí, hi estic molt bé. A tothom li agrada jugar a casa, a la seva terra, i jo tinc l’oportunitat de fer-ho. Estic molt content, ara només falta que els resultats també ens acompanyin i poder assolir l’objectiu, que no és cap altre que la permanència.
Tot i ser extremeny, mai havia estat a l’Extremadura.
Mai. Jo jugava a Badajoz, després vaig anar al Rayo Vallecano i mai vaig poder-hi jugar. Ara tinc la sort de poder-hi ser.
Després de tants anys, com s’hi sent a casa de nou?
Feia molt temps que era fora de casa i ara tornar, estar a prop de la família i poder defensar els colors del club de la teva terra és una cosa que agrada. Estic molt content d’estar aquí.
Ja fa temporades que juga a plata. Què té aquesta categoria que la fa tan dura?
Tirar els partits endavant és molt difícil, està tot molt igualat. Hi ha una competitivitat que fa que cap equip es pugui relaxar ni fer un error. Guanyes dos partits i et fiques a la zona mitjana-alta i en perds dos i et fiques a la zona baixa. És una competició molt bonica, en què està tot molt igualat i que està renyida fins al final.
Es troben en una posició compromesa, en llocs de descens. Preparats per patir fins al final?
Sabem que som un equip per lluitar per la permanència i que ens tocarà patir. Hem de seguir treballant, millorant les errades que cometem i a partir d’aquí deixar-hi la vida. Cada partit és una final per aconseguir la permanència, que és el que tots volem.
Com viu el futbolista en aquesta situació gairebé límit cada jornada?
No és fàcil. Ser allà a baix, patint, a ningú li agrada. Però nosaltres, a diferència d’altres equips, sabíem que ens costaria, que no seria fàcil aconseguir la permanència i que seríem a baix. Hi ha altres equips que també hi estan ficats, que tenien plantilles per estar en posicions més altes; en canvi nosaltres érem conscients que seria una competició molt dura, molt llarga i que patiríem. Ens toca serrar les dents, treballar, lluitar i tirar-ho endavant.
Ara visiten el Girona.
Sabem que anem a un camp molt difícil a jugar contra un equip que té una grandíssima plantilla, i que no serà fàcil aconseguir els tres punts. Haurem de donar el cent per cent, no relaxar-nos i no concedir res perquè qualsevol errada ens pot matar perquè tenen grans futbolistes.
És un equip que està experimentant aquesta duresa de la categoria de la qual em parlava...
És que és una competició molt complicada en què no en fas prou només tenint jugadors amb nom i una molt bona plantilla. Cal lluitar i competir en cada camp perquè ja et pots enfrontar a un nouvingut o a un equip amb menys pressupost que en el moment en què et relaxis ho pagaràs car. S’està veient; el Girona és una de les millors plantilles de la categoria i no li està sent fàcil tirar endavant els partits.
Com se li pot fer mal?
Intentarem fer un partit seriós defensivament, pressionar a dalt, perquè a nosaltres ens agrada pressionar, juguem contra qui juguem, i a partir d’aquí aprofitar les ocasions que tinguem i no concedir-ne a ells.
Amb què es queda del Girona?
Amb Stuani. És un davanter molt experimentat, d’una categoria superior, i els números ho estan demostrant. Si li concedim alguna cosa és un jugador que no perdona.
Quin partit preveu?
Un duel molt intens en què segurament el Girona voldrà ser protagonista. Però nosaltres intentarem fer el nostre partit, que no tinguin aquesta possessió ni aquest domini que a ells els agrada tenir i ser nosaltres més protagonistes que ells.