Girona

DAVID GONZÁLEZ PLATA ‘NONO’

FUTBOLISTA DE L’EXTREMADURA

“Per a nosaltres, cada partit és una final per l’objectiu”

“Ens toca serrar les dents, treballar, lluitar i tirar-ho endavant ”

“Visitem un camp molt difícil. Haurem de donar el cent per cent, no relaxar-nos i no concedir res”

Stuani és un futbolista molt experimentat i d’una categoria superior. És un davanter que no perdona

David González Plata (Bada­joz, 1991), més cone­gut com a Nono, és un dels refe­rents de l’equip que avui visita Mon­ti­livi. L’ata­cant, tot i no ser un gole­ja­dor nat, és el màxim arti­ller del con­junt de l’Almen­dra­lejo, on està jugant la pri­mera tem­po­rada. I és que Nono, natu­ral d’Extre­ma­dura, va dei­xar casa seva als divuit anys per enro­lar-se al Rayo Valle­cano juve­nil, on més tard va arri­bar a debu­tar amb el pri­mer equip; després va pas­sar per l’Alme­ria B, l’UCAM i l’Alcorcón, fins que aquest estiu va accep­tar la pro­posta de l’Extre­ma­dura.

Per pri­mera vegada a l’equip de la seva terra...
Sí, hi estic molt bé. A tot­hom li agrada jugar a casa, a la seva terra, i jo tinc l’opor­tu­ni­tat de fer-ho. Estic molt con­tent, ara només falta que els resul­tats també ens acom­pa­nyin i poder asso­lir l’objec­tiu, que no és cap altre que la per­manència.
Tot i ser extre­meny, mai havia estat a l’Extre­ma­dura.
Mai. Jo jugava a Bada­joz, després vaig anar al Rayo Valle­cano i mai vaig poder-hi jugar. Ara tinc la sort de poder-hi ser.
Després de tants anys, com s’hi sent a casa de nou?
Feia molt temps que era fora de casa i ara tor­nar, estar a prop de la família i poder defen­sar els colors del club de la teva terra és una cosa que agrada. Estic molt con­tent d’estar aquí.
Ja fa tem­po­ra­des que juga a plata. Què té aquesta cate­go­ria que la fa tan dura?
Tirar els par­tits enda­vant és molt difícil, està tot molt igua­lat. Hi ha una com­pe­ti­ti­vi­tat que fa que cap equip es pugui rela­xar ni fer un error. Gua­nyes dos par­tits i et fiques a la zona mit­jana-alta i en perds dos i et fiques a la zona baixa. És una com­pe­tició molt bonica, en què està tot molt igua­lat i que està renyida fins al final.
Es tro­ben en una posició com­pro­mesa, en llocs de des­cens. Pre­pa­rats per patir fins al final?
Sabem que som un equip per llui­tar per la per­manència i que ens tocarà patir. Hem de seguir tre­ba­llant, millo­rant les erra­des que come­tem i a par­tir d’aquí dei­xar-hi la vida. Cada par­tit és una final per acon­se­guir la per­manència, que és el que tots volem.
Com viu el fut­bo­lista en aquesta situ­ació gai­rebé límit cada jor­nada?
No és fàcil. Ser allà a baix, patint, a ningú li agrada. Però nosal­tres, a diferència d’altres equips, sabíem que ens cos­ta­ria, que no seria fàcil acon­se­guir la per­manència i que seríem a baix. Hi ha altres equips que també hi estan ficats, que tenien plan­ti­lles per estar en posi­ci­ons més altes; en canvi nosal­tres érem cons­ci­ents que seria una com­pe­tició molt dura, molt llarga i que patiríem. Ens toca ser­rar les dents, tre­ba­llar, llui­tar i tirar-ho enda­vant.
Ara visi­ten el Girona.
Sabem que anem a un camp molt difícil a jugar con­tra un equip que té una grandíssima plan­ti­lla, i que no serà fàcil acon­se­guir els tres punts. Hau­rem de donar el cent per cent, no rela­xar-nos i no con­ce­dir res perquè qual­se­vol errada ens pot matar perquè tenen grans fut­bo­lis­tes.
És un equip que està expe­ri­men­tant aquesta duresa de la cate­go­ria de la qual em par­lava...
És que és una com­pe­tició molt com­pli­cada en què no en fas prou només tenint juga­dors amb nom i una molt bona plan­ti­lla. Cal llui­tar i com­pe­tir en cada camp perquè ja et pots enfron­tar a un nou­vin­gut o a un equip amb menys pres­su­post que en el moment en què et rela­xis ho pagaràs car. S’està veient; el Girona és una de les millors plan­ti­lles de la cate­go­ria i no li està sent fàcil tirar enda­vant els par­tits.
Com se li pot fer mal?
Inten­ta­rem fer un par­tit seriós defen­si­va­ment, pres­si­o­nar a dalt, perquè a nosal­tres ens agrada pres­si­o­nar, juguem con­tra qui juguem, i a par­tir d’aquí apro­fi­tar les oca­si­ons que tin­guem i no con­ce­dir-ne a ells.
Amb què es queda del Girona?
Amb Stu­ani. És un davan­ter molt expe­ri­men­tat, d’una cate­go­ria supe­rior, i els números ho estan demos­trant. Si li con­ce­dim alguna cosa és un juga­dor que no per­dona.
Quin par­tit pre­veu?
Un duel molt intens en què segu­ra­ment el Girona voldrà ser pro­ta­go­nista. Però nosal­tres inten­ta­rem fer el nos­tre par­tit, que no tin­guin aquesta pos­sessió ni aquest domini que a ells els agrada tenir i ser nosal­tres més pro­ta­go­nis­tes que ells.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.