De l’ostentació a la humilitat
El director esportiu admet que, després del pas per 1a, l’aclimatació a 2a A ha estat dura per a tothom: “No tenia cap sentit parlar de l’ascens quan no érem ni en llocs de ‘play-off’. S’ha d’anar pas a pas”
“Estic content perquè penso que hem compensat més una plantilla que ja era molt competitiva, però al final tot dependrà dels resultats”
“L’ambient que existeix és de pressió i negatiu. Tothom ha estat parlant de fitxatges i ningú no ha respectat uns futbolistes que va costar molt que vinguessin. I el cert és que tothom ha necessitat el seu temps per comprovar com és la segona A i on som realment. No podíem parlar d’ascens quan no érem ni en llocs de play-off. Hem d’anar pas a pas i partit a partit per intentar assolir l’objectiu que tots volem i que, si haguéssim perdut a Fuenlabrada, ara seria molt lluny”. Són paraules del director esportiu, Quique Cárcel, que des del 31 de gener sap que la plantilla és la que és i que ja no canviarà llevat que passin dues coses que ningú no desitja: una lesió de llarga durada o que algun equip que n’hagi tingut alguna vingui a pescar a Montilivi (per exemple que el Barça s’emportés Stuani a cop de clàusula per l’enèsim episodi de Dembélé).
Cal dir també que la paraula ascens, que ara costa tant pronunciar, del primer lloc que va sortir va ser de Montilivi mateix. “Sense por, tornar a primera és l’objectiu”, va dir Juan Carlos Unzué el dia que va ser presentat com a relleu d’Eusebio, el 14 de juny passat. I rere l’entrenador, tots els jugadors (els que acabaven d’aterrar al Girona i els que ja hi eren) van defensar aquest discurs, gairebé sense excepció. I també els rivals, per unanimitat, van considerar el Girona el candidat número u. I ,per adobar-ho, quan la Lliga de Futbol Professional va fer públics els límits salarials i va situar el Girona en una altra dimensió: 29,9 milions (molt per sobre del Rayo, 19, i de l’Almeria, 18,1, segon i tercer). I a anys llum del Mirandés (4,2), que tot i això va guanyar per 0-3 a l’estadi.
“L’1 de gener era inviable que vingués Christian Rivera”
El Girona s’ha passat sis mesos sense pivot defensiu, una peça que tenien tots els equips de segona A (alguns multiplicada per tres i per quatre) i que no existia a Montilivi. Va fallar el pla A (Sebastián Cristóforo), però no pas el pla B (Christian Rivera). “Era un objectiu de l’estiu, però el dia 1 de gener era inviable que vingués. Ell mateix tenia dubtes de sortir i el Leganés [on estava cedit] i Las Palmas [el club al qual pertany] estaven en la mateixa línia. És clar que ens hauria agradat tenir-lo el dia 1 i no el 31, però quasi totes les operacions d’aquest mercat es tanquen al final si no es volen pagar clàusules.”
“No hem parlat amb Stuani, però tots sabem la seva implicació”
Una de les alegries del mercat va ser l’anunci de Cristhian Stuani que es quedava al Girona i que no sortia, tot i l’interès d’alguns equips, com ara l’Espanyol, que s’ha acabat gastant 40 milions al gener. Ara el principal neguit del Girona amb l’uruguaià, que diumenge va signar el seu vintè gol del curs, és la copa Amèrica, les dates de la qual coincideixen amb un hipotètic play-off d’ascens a primera divisió. Ahir, el mateix Stuani, en una entrevista a Sport 890 –una ràdio esportiva de l’Uruguai– va alimentar la incertesa: “Venen coses molt importants amb la selecció. Jo intentaré ajudar sempre i donar el millor de mi. S’ha de disfrutar en aquest tram amb les eliminatòries [els dos primers partits, al març, de classificació per al mundial de Qatar] i la copa Amèrica [del 12 de juny al 12 de juliol].”
Quique Cárcel va ajornar el problema, si és que realment s’acaba convertint en un problema (que el Girona jugui el play-off i Stuani, la copa Amèrica). “Estem al febrer. No penso en el maig ni en el juny. I en zona de play-off, tot just ens hi hem posat aquesta setmana. Quan arribi el moment, ho treballarem. Però tots sabem la implicació de Stuani en el projecte. Tenia ofertes i ha estat tossut de quedar-se per pujar. Jo estic convençut que es quedarà amb nosaltres fins al final.” D’altra banda, el nom del pitxitxi de segona A torna a estar en totes les llistes com a reforç del Barça si pot acreditar que Dembélé trigarà més de cinc mesos a tornar a jugar.
“Encara tenim una opció de compra sobre Marc Gual”
El director esportiu del Girona va explicar que la baixa del badaloní –el segon màxim realitzador de l’equip, amb quatre gols– va ser una bona fórmula per a totes les parts implicades: “El jugador no tenia els minuts que li hauria agradat tenir. Al davant tenia el monstre de Stuani i la competència no només de Soriano, sinó de molts jugadors de perfil ofensiu. Hem d’estar agraïts pel que en Marc ha aportat i pel que ha lluitat en cada minut de cada partit i cada entrenament. Ell ha anat al Madrid B [ja es va estrenar amb un golàs, el cap de setmana passat] i el Girona encara té una opció de compra sobre ell”. Cárcel no va aprofundir si és obligatòria en cas d’ascens: “Són temes contractuals”, va dir. “Però és un jugador en el qual continuo creient molt. És jove i té un gran futur al davant.”
“Amb Coris ja estava parlat que segurament sortiria al gener”
L’altra baixa del mercat d’hivern ha estat la de Sebas Coris, que es va desvincular del club de Montilivi després de nou anys (hi va arribar l’últim any de juvenil i, mentre el Girona va militar a primera divisió, el tossenc va jugar cedit a l’Osasuna i al Nàstic). “Amb Coris es va parlar a l’estiu, quan tenia problemes a l’esquena després d’una operació. Se li va donar dorsal, però també es va parlar que segurament sortiria al gener. Tot i això, es tracta d’un jugador excepcional i estic content que hagi pogut anar a un equip de la mateixa categoria com l’Oviedo”, va afirmar el director esportiu del Girona.
“Mai he tingut la idea de fer una revolució en la plantilla”
S’esperaven més altes i, sobretot, més baixes. Quique Cárcel, però, va assegurar que els quatre moviments que hi ha hagut (dues entrades i dues sortides) són equilibrats. “Jo mai no he tingut la idea de fer una revolució en la plantilla durant el mercat d’hivern. La gent demanava fitxatges i jo sempre he cregut que teníem una plantilla molt equilibrada i competitiva que, amb les entrades de Brandon i de Rivera, que són perfils que no teníem, s’ha compensat encara més. Estem parlant de dos jugadors que podrien estar en equips importants de segona A i que portaran encara més competència al grup. En aquest aspecte, estic content de com ha acabat el mercat d’hivern, tot i que a l’hora de posar nota al final de curs, tot dependrà dels resultats.”
“Abans, salvar-se era primordial i ara ser sisens és negatiu”
Un pèl a la defensiva, perquè qui va vendre la moto de l’ascens va ser el mateix Girona, Quique Cárcel va parlar de la famosa gana que ell sempre pronunciava quan va arribar a Montilivi. “Sé els jugadors que tenim a la plantilla, la seva trajectòria i la del club. Han passat moltes coses en els últims anys i tots hem canviat. Abans, salvar-se era primordial i ara ser sisens és negatiu. Això també són les coses boniques del futbol. Anem creixent, però els patrons de la humilitat han de tornar. Els jugadors han experimentat a la seva pell com de complicada és la segona A. Els rivals també juguen i tenen la mateixa il·lusió que nosaltres, i al final, a dins del camp, som onze contra onze.” Tot i això, el director esportiu ha vist una evolució en l’equip: “Fa dos partits que veig un equip que té l’objectiu de competir al màxim a segona A. Hem lluitat d’igual a igual contra equips que ens han exigit i hem respost com ho havíem de fer. Aquesta és la clau.”
El club no s’ha pogut treure jugadors, a qui va obrir la porta?
Més enllà de Marc Gual i Sebas Coris, hi havia altres jugadors amb possibilitats de sortir, però al final no hi va haver cap més baixa. Jordi Calavera (un cedit) i Àlex Gallar (una de les grans apostes de l’estiu) tenien alguna possibilitat de fer un canvi d’aires. En tot cas, ni aquests ni d’altres (Samu Saiz i Jozabed també estan lluny del rendiment que tothom esperava) han sortit i formen part de la plantilla de 24 que acabarà la lliga. En aquest aspecte, Quique Cárcel va voler veure el got mig ple: “Alguns jugadors han decidit quedar-se i continuar en el projecte. Aquí no sobra ningú i tothom ens pot ajudar. Com més competència es creï, millor per a tots”, va afirmar el director esportiu. “Ells són els primers interessats a tirar això endavant. I hi ha jugadors que poden canviar el seu rendiment perquè tenen molta qualitat. En vista d’aquesta situació, el club ha de donar-los el màxim perquè puguin canviar la dinàmica.”
“Queda una fitxa lliure, però no tenim intenció de fitxar”
Amb dues altes i dues baixes, el Girona s’ha quedat com estava: 24 fitxes. Hi hauria la possibilitat de fitxar un jugador de l’atur, però Cárcel ho va descartar: “La plantilla és prou àmplia i no hi ha cap intenció de fitxar. Valery té fitxa del filial i ens ajudarà quan es posi bé.”
“Potser ha estat el Girona el que no ha volgut cap jugador del City”
Tot i la vinculació entre el Manchester i el Girona a través del City Football Group, ni a l’estiu (més enllà de la compra de Porro per cedir-lo al Valladolid, que va donar més marge salarial al Girona) ni a l’hivern ha aterrat cap jugador del club citizen. Cárcel ho va relativitzar: “Al final som tres parts les que hem d’estar d’acord: el City, el jugador i nosaltres. I això aquest cop no s’ha donat. Potser hem estat nosaltres els que no hem volgut cap jugador”, va dir un enigmàtic Cárcel després de ressaltar la fortalesa de la vinculació: “Tenim una sort immensa de treballar amb ells. Fem reunions periòdiques i soc feliç de poder tenir les eines que ens ofereix el City per fer el millor equip possible.”